La Forastera

Taíza Brito

Bolsonaro s’apodera del Brasil

Una veritable operació de guerra ha sigut muntada per la presa de possessió de Jair Bolsonaro a la presidència del Brasil el proper 1 de gener. Un decret de l’actual president Michel Temer ha autoritzat que puguin ser abatudes aeronaus sospitoses o hostils, en cas d’amenaça de la seguretat durant la cerimònia que començarà a les 17h. L’espai aeri estarà tancat en un radi de 7,4 quilòmetres i l’exèrcit ha instal·lat bateries antiaèries enmig dels carrers de Brasília, com es pot apreciar a dalt a la imatge.

La vigilància en l’Esplanada dels Ministeris, on hi ha una extensa àrea restringida per tanques metàl·liques per impedir que les persones s’apropin, està a càrrec d’agents de seguretat. Està prohibit portar diversos objectes, per exemple cotxets de nens, motxilles, paraigües i fins i tot ampolles d’aigua.

La presa de possesió ha sigut classificada amb el nivell d’alerta número 5, el més alt de seguretat, encara que no hi hagi evidència concreta de cap pla per atacar el futur president. Una de les justificatives per a tantes mesures de seguretat és que Bolsonaro va ser víctima d’una punyalada durant la campanya presidencial, al setembre passat.

Per a qui ha acompanyat la formació de l’equip de ministres i els projectes i idees defensats pel nou mandatari brasiler i els seus escollits, el perill més gran per al país és el propi Bolsonaro i la gent que pujarà amb ell a la rampa del Palau del Planalto. Si acompleix les promeses que ve fent, el Brasil esdevindrà un dels països més retrògrads del món i bona part del que fou construït d’ençà de la redemocratització en àrees com el medi ambient, els drets humans i la diplomàcia s’anirà en orris.

L’anunci més recent és que en els primers dies del seu govern aprovarà un decret que permetrà als ciutadans la compra i possessió d’armes de foc. L’únic requisit serà que la persona que vulgui tenir una arma no tingui antecedents criminals. Actualment vigeix l’Estatut del Desarmament, aprovat pel Congrés de Diputats, una llei que prohibeix als ciutadans la possessió d’armes, excepte a membres de les Forces Armades, policies, agents penitenciaris, guardes i empreses de seguretat privada. Avui, per aconseguir una llicència cal demostrar la necessitat personal per activitat professional o de risc

La diputada i presidenta del PT, Gleisi Hoffmann ha afirmat que permetre l’ús d’armes de foc és obrir pas a un Far West i que el Brasil encara s’haurà de lamentar per aquesta decisió. De totes maneres, en un país violent com el Brasil, on s’han comptabilitzat 63.880 homicidis el 2017, més raonable seria pensar que el Far West es convertirà en un infern.

MEDI AMBIENT, AGRICULTURA I LA QUESTIÓ INDÍGENA

El medi ambient també està en la diana del govern Bolsonaro, que entre altres coses pretén limitar el treball dels agents de l’Ibama, òrgan del govern que monitora les reserves ambientals i és responsable per les llicències. El futur president no amaga que li molesta el treball de la institució que impedeix molts dels intents d’invasions de grans amos de terres en àrees protegides de l’Amazònia i d’altres indrets del país.

El futur ministre de la cartera, Ricardo Salles, és l’home adequat per als objectius de Bolsonaro. Fou condemnat per la justícia per haver adulterat plànols de zonificació de l’Àrea de Protecció Ambiental del Prat del Rio Tietê, a São Paulo, quan era conseller de medi ambient del govern d’aquell estat brasiler. A més de ser amic de gent del món de l’agronegoci, té amistat amb les famílies Viacava i Vilela Junqueira, directament associades a la més gran desforestació ja promoguda a l’Amazònia.

És públic i notori que la reducció de les selves està lligada amb l’expansió de la frontera agrícola. La futura ministra d’Agricultura, la diputada Tereza Cristina da Costa, coneguda com la “musa del verí”, per defensar l’augment de l’ús de pesticides, i fins ara líder al Congrés del Front Parlamentari Agropecuari (FPA), serà la parella de ball perfecta amb el ministre de medi ambient. Costa està sent investigada per afavorir empresaris del sector agropecuari mentre fou consellera de la cartera a l’estat del Mato Grosso.

Una de les primeres missions que li encomanarà Bolsonaro serà perdonar vells deutes de ruralistes valorats en disset mil milions de reals (3.864 milions d’euros). Un altre encàrrec serà perseguir el Moviment de Treballadors Rurals sense Terres (MST), a qui pretén criminalitzar declarant-lo grup terrorista per promoure la invasió de terres improductives i lluitar per l’ús comunitari d’aquests espais.

El Ministeri de Dones, Família i Drets Humans estarà sota l’encàrrec de la pastora evangèlica Damares Alves. La Fundació Nacional de l’Indi (FUNAI) deixarà de fer part de l’estructura del Ministeri de Justícia i s’integrarà a la cartera que Damares comandarà. Coincidentment la Funai investiga una denúncia contra l’ONG Atini, que fou fundada per la futura ministra, per incitar l’odi contra els indígenes i treure nens de les seves mares. La institució, pretesament treballa per erradicar la pràctica de l’infanticidi indígena a les aldees. Una pràctica, però, que els antropòlegs alerten que no és habitual.

La indicació de Damares ha encès la polèmica. Amb un trellat de fons ètic, s’equipara la pràctica amb la mutilació genital femenina als països occidentals i es reconstrueix la imatge dels indis com a salvatges que cal civilitzar. Tot plegat, però, serveix per a  generar una opinió pública favorable a la imminent reculada dels drets indígenes en matèria de demarcació de terres i forçar la seva integració socio-cultural.

EXTERIORS

El comandament del Ministeri d’Exteriors quedarà en mans d’un home que per a molts sembla un boig. El diplomàtic Ernesto Araújo és conegut per un text publicat al 2017 titulat “Trump i l’Occident”. En 36 pàgines, Araújo fa elogis al president dels Estats Units, a qui veu com un “cavaller creuat que lluita per rescabalar la identitat d’Occident al món modern”. Per al diplomàtic, “representa la recuperació del passat simbòlic, de la història i de la cultura de les nacions occidentals”.

Entre les perles del seu pensament, considera que el canvi climàtic és un “dogma” impulsat per l’esquerra “per justificar l’augment del poder regulador dels Estats”. El diplomàtic, que titlla el PT de Partit Terrorista, opina que l’esquerra es defineix com “el corrent polític que fa de tot perquè les persones no neixin a través de l’avortament, la criminalització del desig de l’home per la dona, la contestació al ‘patriarcat’ i la diferenciació entre els sexes”.

Entre les seves primeres missions estarà traslladar l’ambaixada del Brasil a Israel a la ciutat de Jerusalem, com ja ha promès Bolsonaro, que ha desfilat aquests dies del bracet amb Benjamim Netanyahu. La mesura es considerada un risc per amenaçar les relacions comercials del Brasil. El 2017, el superàvit comercial brasiler amb els països de la lliga àrab havia arribat als set mil milions de dòlars i no es preveu que una nova aliança amb Israel pugui compensar possibles pèrdues en aquest sentit.

EL MINISTRE DE JUSTÍCIA, LA CORRUPCIÓ I LA MILITARITZACIÓ DEL GOVERN

Entre els auxiliars de Bolsonaro encara hi trobem el “jutge heroi” Sérgio Moro, responsable per la persecució judicial i condemna a presó de Lula da Silva. Un home que ara, a l’haver acceptat ser el nou ministre de justícia, es demostra nítidament com ha actuat amb motivació política contra el PT i la candidatura de l’expresident. Moro, a més, ha fet la vista grossa a les peripècies dels seus nous companys de govern i amb la família Bolsonaro.

És el cas del futur ministre de la Casa Civil, Onyx Lorenzoni, que les evidències l’han empès a confessar que havia rebut diners no declarats durant una de les seves anteriors campanyes electorals per a diputat. Només va dir que ell ja s’havia penedit i que això era suficient. Es dona el cas que el ministeri de la Casa Civil s’encarrega de l’articulació de l’executiu amb el congrés i el seu responsable ha de ser d’extrema confiança del president.

Moro tampoc ha fet cas de les denúncies contra Flávio Bolsonaro, un dels fills del nou president, fins ara diputat a Rio de Janeiro. Un dels seus assessors fou atrapat per l’òrgan de fiscalització financera del govern per moviments inusuals al banc. Fabricio Queiroz, un militar que feia de conductor per la família, va moure 1,2 milions de reals en un any (uns 272 mil euros). Els diners que rebia en el seu compte eren ingressats per altres assessors parlamentaris, que no treballaven, i que retornaven el 99% dels seus sous al diputat. Els diners anaven després a comptes de Flávio i fins i tot de Michele Bolsonaro, dona del president electe.

Per altra banda, crida l’atenció el nombre de ministres militars al flamant govern de Bolsonaro. A més del vicepresident electe, el general a la reserva Hamilton Mourão, i el propi Bolsonaro, que també és capità a la reserva, cinc ministres d’un total de vint-i-dos són oficials de les Forces Armades. Un nombre equivalent als ministres d’origen militar del govern del General Castelo Branco, que van participar en el cop d’estat del 1964 i van inaugurar el règim dictatorial que s’estendria durant dues dècades, fins a 1985.

Com es pot concloure, és el Brasil que necessita de mesures de seguretat per protegir-se d’aquesta gent que arriba al poder. Espero que algun dia els electors de Bolsonaro, especialment els més humils, s’adonin de l’error que han comès. Dies durs ens esperen.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per laforastera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent