Serà el Brasil el pròxim maó al mur de l’extrema dreta global?
El món mira al Brasil aquest diumenge, 28 d’octubre, quan 147 milions d’electors decidiran en segona tanda qui serà el nou president del país. L’interès s’ha disparat perquè el candidat amb més possibilitats de guanyar és l’ultradretà Jair Bolsonaro. El seu oponent és el petista Fernando Haddad, que va haver de substituir a darrera hora l’ex-president Lula da Silva, impedit de participar en els comicis per ordre judicial, al estar complint pena de presó per corrupció.
Bolsonaro ha aconseguit cridar l’atenció de tot el món per les seves declaracions polèmiques, defensant la dictadura, la practica de la tortura, la pena de mort i l’armament de la població com a forma de combatre la violència. El capità retirat de l’exèrcit brasiler també fa ostentació dels seus prejudicis extrems contra dones, negres, indígenes, LGBTs i altres col·lectius vulnerables de la població.
L’onada contra el PT i el discurs contra la corrupció l’han afavorit clarament, tot i que fins fa ben poc Bolsonaro formava part del Partit Popular (PP), una de les sigles brasileres amb més polítics involucrats en les denúncies de l’operació judicial Lava Jato. Els seus electors estan segurs que el ‘mito’, com li diuen, representarà una nova forma de fer política. Convicció que, en si mateixa, constitueix un autèntic mite o falàcia: Bolsonaro és diputat des del 1991 i en les últimes setmanes ja està negociant càrrecs del govern amb ministres de l’actual president Michel Temer (PMDB) i altres guineus de la política brasilera.
Bolsonaro es situa a les darreres enquestes electorals amb un 56% de la intenció del vot vàlid, mentre que s’estima que Haddad rebi el suport del 44% de l’electorat. Amb aquest clar avantatge al seu favor, el candidat ultra s’ha negat en rodó a participar en debats amb el seu adversari i ha centrat la seva campanya a les xarxes socials, aprofitant per difondre mentides sobre Haddad i el PT. També ha comptat amb un milionari esquema de missatgeria a través de grups de WhatsApp i Facebook, finançat per grans empresaris, que disparava notícies falses a milions d’usuaris. L’estratagema ha estat denunciada pel diari Folha de São Paulo, però ha arribat tard, després de la segona tanda, quan els perjudicis contra Haddad ja són immensos.
Sembla indiscutible que l’estrany atemptat amb arma blanca que Bolsonaro patí al setembre, en mig d’un miting multitudinari i contravenint els consells del seu equip de seguretat, l’ajudà a catapultar-se durant la primera tanda, quan encara no era del tot conegut. El fet que encara se n’estigui recuperant és el pretext perfecte per no haver participat en cap debat en tota la campanya electoral.
El discurs de l’odi del ‘capità’, com també se’l coneix popularment, ha alimentat baralles i estimulat la violència ideològica en contra d’electors d’altres partits, especialment petistas. Fins i tot hi ha hagut un mort, la del capoeirista de Salvador de Bahia, Moa do Catendê, assassinat amb dotze punyalades perquè defensava la candidatura de Haddad. També s’han registrat amenaces i agressions contra periodistes i membres del col·lectiu LGBT, en nom del nou ordre social que està a punt d’instaurar-se (sic).
Policies i integrants de la judicatura també s’han posicionat al costat de Bolsonaro, oblidant que la llei és per a tots. Aquesta darrera setmana, la policia ha envaït universitats públiques per ordre de jutges electorals, causant molta polèmica. Les actuacions s’han realitzat en nou estats del país i s’han confiscat pancartes amb inscripcions contra el feixisme, manifestos i discs durs d’ordinadors.
Alumnes de Rio de Janeiro han reaccionat fent una caminada multitudinária aquest divendres fins al Tribunal Regional Electoral (TRE), manifestant-se contra la censura. Alguns ministres del Suprem Tribunal Federal (STF) han criticat l’operació, però com a institució no han fet res. Com tampoc han mogut un dit contra el joc brut de la campanya de missatgeria il·legal de Bolsonaro a internet, finalment bloquejada per les mateixes companyies de WhatsApp i Facebook aquesta setmana.
Per contrarrestar una correlació de forces tan desigual, a Haddad només li ha restat combatre les notícies falses a través de l’horari gratuït de propaganda i mitjançant recursos a la justícia electoral. Sense possibilitat de fer debats cara a cara amb Bolsonaro, ha trepitjat els carrers del Brasil a la recerca dels milions de vots que encara li manquen.
El professor universitari de veu contundent, però pausada, en els últims dos dies ha recorregut ciutats del nord-est, on va vèncer la primera tanda electoral, aplegant multituds al seu voltant. Les imatges dels comicis a Recife, João Pessoa i Salvador són impressionants i donen la sensació de què alguna cosa es mou als soterranis del pensament dels electors.
Haddad també està comptant amb un ajut inesperat: la campanya de remuntada #ViraVotoHaddad, a través de la qual ciutadans desconeguts i artistes famosos intenten revertir al seu favor l’escenari de les enquestes. Als carrers i a les xarxes socials, aquest exèrcit de voluntaris es dedica a enraonar amb indecisos, oferir arguments i tractar de persuadir-los del vot útil que representa el petista.
Fins i tot Roger Waters (ex-Pink Floyd), que porta un mes de gira pel Brasil, aprofita la seva veu als escenaris per a denúnciar l’amenaça del ‘nou feixisme’ que representa el candidat ultra, la victòria del qual suposaria, metafòricament parlant, un altra maó al mur que l’extrema dreta està aixecant a tot el món.
A nivell internacional, han sigut diversos els manifestos promoguts per prestigiosos diaris i signats per intelectuals, polítics i personalitats de la cultura alertant del perill d’un Brasil comandat per Bolsonaro. Hi ha qui doni el partit per perdut. Amb tot, l’esperança és l’última cosa que es perd i al Brasil hi ha un refrany popular que, traduït, ve a dir que “el joc només s’acaba quan s’arriba fins al final”.