Ascens de Bolsonaro desferma la violència política al Brasil

Embalats pel discurs racista, homòfob i misogin de Jair Bolsonaro, els electors del candidat a la presidència del Brasil han promogut en els últims dies una onada d’atacs contra persones que no comparteixen les seves idees polítiques. Hi ha registres d’una setantena de casos d’agressions amb motivació ideològica en divuit estats des d’una setmana abans de la primera tanda electoral, el 7 d’octubre, fins ara. L’informe és de Pública, una agencia que promou el periodisme d’investigació, en conjunt amb l’associació Open Knowledge Brasil i està publicat a la pàgina Vítimas da Intolerância.

Dels casos llistats, la majoria van ser practicats per defensors del capità reformat de l’Exèrcit, mentre es proferien afirmacions com: “acabarem amb els gais del Brasil”, “quan el comandant sigui president, la premsa morirà”, “el comunisme s’acabarà i la dictadura tornarà”. En contra d’electors seus només hi ha catalogats sis casos de persones que han patit atacs d’aquest tipus. Bolsonaro va obtenir la majoria dels vots (46%), però no el 50% més un necessaris per acabar amb el joc electoral i ara disputa la segona tanda amb el candidat del PT, Fernando Haddad, que ha quedat en segon lloc amb un 29% dels vots.

El cas més greu va succeir a la matinada del dilluns posterior a les eleccions, a Salvador de Bahia. Un elector de Bolsonaro va matar amb dotze punyalades el mestre de capoeira Moa do Katendê, de 63 anys. L’assassí, Paulo Sérgio Ferreira de Santana, de 36 anys, declarà a la policia que el crim tenia motivació política. Després d’una discussió en un bar, en la qual Moa es va declarar elector de Haddad, Paulo va anar a casa seva, agafà un ganivet, tornà al lloc on es trobava el capoeirista i l’apunyalà.

Moa do Katendê, mestre de capoeira assassinat per un elector de Bolsonaro

El cantant Caetano Veloso ha fet una declaració corprenedora per l’assassinat de Moa, a qui coneixia pel seu reconegut treball a l’àrea cultural de Salvador. “Les ments dels brasilers que són capaços de pensar amb tranquil·litat han de reconèixer que no es pot reduir el Brasil a aquesta barbàrie”, ha dit en entrevista al diari O Globo, on ha lamentat la mort de Moa i ha repudiat la violència en nom de la política.

Una part dels registres d’agressions de l’informe són dirigides contra gais, lesbianes i transsexuals, col·lectius demonitzats per Bolsonaro. A Porto Alegre, capital de l’estat de Rio Grande do Sul, una noia fou agredida per tres homes per dur un adhesiu a la seva bossa amb la bandera del moviment LGBT, on estava escrit: “ele não” (ell no), lema de la campanya contra Bolsonaro. Els agressors van marcar el cos de la jove amb una esvàstica utilitzant un ganivet.

Un dia abans de la primera tanda electoral, la cantant transsexual Julyanna Barbosa, de 41 anys, que viu a Nova Iguaçu, a Rio de Janeiro, fou atacada per tres homes quan tornava a casa seva. Els homes deien: “Bolsonaro ha de guanyar per treure aquestes deixalles del carrer. Aquests gais són tots malalts”. Julyanna va ser colpejada al cap amb una barra de ferro i va rebre cops de peu, però va aconseguir aixecar-se i fugir. Amb deu punts al cap, va registrar l’agressió a la comissaria de policia.

A Recife, capital de Pernambuco, a la regió nord-est del país, la funcionària pública Paula Pinheiro, de 37 anys, fou agredida el mateix diumenge de les eleccions en un bar. Paula portava a la seva samarreta pins del candidat a la presidència Ciro Gomes (PDT) i de la campanya “ele não”. Va ser apallissada per una dona que es va molestar perquè no era electora de Bolsonaro. Sota la protecció de tres homes, que van impedir les persones que eren al lloc de defensar-la, la dona va colpejar Paula sense pietat. A més va destrossar el seu mòbil, on hi havia gravades les amenaces que el grup havia fet abans de cometre les agressions.

Professionals dels mitjans de comunicació també han entrat a la diana dels atacs. Una periodista va prestar queixa a la policia de Recife, el diumenge de les eleccions, després de ser amenaçada al sortir del col·legi electoral on va votar. Al visualitzar la seva tarjeta d’identificació, els homes, un d’ells amb una samarreta de Bolsonaro van cridar-li “rica d’esquerra”, amenaçant de violar-la. La periodista va sortir il·lesa perquè va passar un cotxe tocant el clàxon i els homes van escapar corrents. El cas és un dels 37 relatats per l’Associació Brasilera de Periodisme Investigatiu (Abraji), que enguany ja ha comptabilitzat 137 episodis d’agressió a professionals de comunicació “en context polític, partidari i electoral”.

La periodista Miriam Leitão, que treballa pel diari O Globo i la TV Globo, a Rio de Janeiro, ve patint insults i amenaces de mort a través de les xarxes socials després d’afirmar al programa “Bom Dia Brasil”, que el PT de Haddad i Bolsonaro no són equiparables. Leitão va dir que mentre el primer sempre ha jugat d’acord amb el reglament democràtic, el segon ha tingut una vida pública marcada per la defensa de la tortura i de la dictadura. Després d’aquest comentari, començaren a circular notícies falses a internet contra la periodista. En un d’ells, per exemple, s’afirma que Leitão fou empresonada el 1968 després de robar, pistola en mà, 80.000 cruzeiros d’una oficina bancaria. La imatge que circula és del moment en què fou detinguda i torturada per la dictadura militar al 1972, quan tenia 19 anys, només per formar part del Partit Comunista del Brasil (PCdoB).

Al ser indagat sobre aquesta onada de violència ideològica, Bolsonaro se n’ha desentès, mirant de treure ferro a l’assumpte. “Lamento. Demano a les persones que no la practiquin, però no tinc control sobre milions i milions de persones que em donen suport. Hi ha un clima de competició per la disputa política, però són casos aïllats que lamento i espero que no n’hi hagi més”, ha declarat en entrevista al portal de notícies UOL.

Per la seva banda, Haddad ha condemnat la violència política en el seu programa de campanya electoral de TV. “En aquesta segona tanda hi hauria d’haver un debat de propostes i no una onada de violència i d’intolerància”, ha afirmat. El candidat del PT ha lamentat la mort de Moa del Katendê i qualsevol tipus d’agressió.

En una entrevista a mitjans brasilers, el professor i coordinador del curs de Ciències Socials de la Pontifícia Universidade Católica de São Paulo (PUC), Pedro Fassoni Arruda, ha afirmat que Bolsonaro és un perill per a la democracia. La principal amenaça es deu al fet que el presidenciable sap explotar amb habilitat els ressentiments de la població davant la crisi, duent molta gent a creure que la solució més fàcil és l’ús de la força.

Bolsonaro, fent el gest de disparar

Fassoni constata que els atacs s’han intensificat amb la propagació del discurs d’odi de Bolsonaro. El fet que el candidat hagi obtingut una votació tan expressiva en la primera tanda (46%), “ha fet què aquestes persones es sentin més a gust perquè han entès que molts altres brasilers comparteixen la seva mateixa visió”, afirma. Però el politòleg fa un alerta. Aquest discurs de l’odi és dirigit contra grups específics, com negres, homosexuals, estrangers, dones feministes, militants socials i de partits polítics d’esquerra.

Bolsonaro, per exemple, ja s’ha declarat favorable a la tortura i ha dit que l’error de la dictadura va ser no haver matat 30 mil persones més. Amb freqüència fa apologia de la violència i del masclisme. En un dels seus actes més polèmics va dir que la diputada Maria do Rosário (PT) no mereixia ser violada perquè “era lletja” (sic). “Aquestes declaracions alimenten una determinada cultura i al produir-se de forma reiterada, naturalitzen aquest tipus de comportament en les persones, que acaben creient que això és normal”, diu el professor.

Fassoni recorda que els casos de violència practicats pels agents de l’estat i de violació dels drets humans dissortadament són comuns al Brasil. Però ara “els ciutadans de bé”, com s’autoanomenen, estarien aplicant justícia (sic) amb les pròpies mans, dirigint la ràbia contra aquests grups vulnerables. El professor explica que el discurs de l’odi és una reacció a la emergència o major visibilitat de determinats grups, com la comunitat LGBT, al ocupar cada vegada més espai en els carrers i en els mitjans de comunicació.

Una altre grup que és a la diana d’aquests discursos és la població de baixa renda. “El fet que a la universitat i a l’escola es discuteixi sobre drets humans, igualtat de gènere i orientació sexual incomoda determinats defensors de l’anomenada ‘família tradicional’, generant-se reacció a les polítiques d’inclusió. “Per això, moltes persones diuen que els negres, a través de les polítiques de cotes, estaven robant les places dels seus fills a les universitats”.

Per a Fassoni, tot això sorgeix com una reacció a la pèrdua d’un vell món ple de privilegis en què alguns brasilers detenien el monopoli del saber i de la riquesa. Recordant que símptomes d’aquestes reaccions ja es van veure durant les grans manifestacions de juny del 2013 contra el govern de Dilma Rousseff, quan la gent portava cartells on es podía llegir: “Vull que em tornin el meu Brasil”.

CATALOGACIÓ – A més de catalogar els casos de violència, amb base als relats publicats pels mitjans de comunicació, el col·lectiu Pública i l’Open Knowledge Brasil també estan recollint denúncies a través de la seva pàgina web. Una altra iniciativa semblant està sent realitzada per la web Mapas da Violencia , que pretén recollir denúncies de crims electorals durant la comptesa del 2018. Per acabar, una darrera iniciativa col·laborativa és la página TRETAqui!, que permet realizar denúncies anònimes del discurs de l’odi (racisme, homofòbia, mosogínia i intolerancia religiosa, principalment) present en diverses candidatures electorals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *