La falta de trempera entre l’afició brasilera

M’en recordo que gent com el meu pare, que anava contra la Selecció brasilera de futbol, era molt difícil de trobar al Brasil, encara més durant el mundial. Aleshores, semblava l’ésser més rar, llençant plagues contra l’equip de la canarinha. Ara, que ja no és més entre nosaltres – va morir el 2015-, es sorprendria de saber que altres millions de brasilers en tot el territori pensin i es comportin exactament igual.

L’autoanomenat “país del futbol” no sembla el mateix en plena Copa del Món 2018. L’apatia general en relació al tema, expressada a través de les xarxes socials i al carrer, està referendada per uns inèdits nivells d’adhesió baixíssims. L’última enquesta d’afeccionats publicada pel prestigiós Institut Datafolha, del diari Folha de São Paulo, apunta que el nombre de persones que no s’interessen per futbol en el país ha augmentat del 31% al 41% en vuit anys. Amb un percentatge semblant trobem el nivel de població que menysprea el mundial que ha començat a Rússia.

Una altra enquesta, realitzada per la empresa MindMiners, diu que el 54% dels afeccionats creuen que una eventual conquesta de la Copa del Món per la Selecció no millorará l’autoestima dels brasilers. I que el 58% entén que els fets que han dut al processament judicial dels tres últims presidents de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) en casos de corrupció afecta d’alguna manera el desig que l’equip sigui vencedor.

Un altre factor de desànim és que la samarreta de la Selecció brasilera ha quedat associada als grups de manifestants que l’utilitzaren com a símbol de les protestes contra l’expresidenta Dilma Rousseff. Per això molta gent rebutja avui l’uniforme groc amb l’escut de la CBF. Els “manifestoches” (junció de les paraules manifestants i fantoches – titelles), com van passar a ser anomenats, són assenyalats com la gent que ha contribuït a l’ascensió del president Michel Temer que ha enfosssat el Brasil en la crisi econòmica i política més greu del període democràtic.

Enmig del descrèdit també es troben els jugadors de la selecció. La major part juga en equips estrangers i gairebé no establiren vincles amb els seguidors dins del país. Ara mateix, hi ha una protesta que utilitza el lema “Brasil desperta’t: Un profesor val més que el Neymar” (veure foto adalt), que expressa perfectament la revolta contra la precària situació salarial dels professionals de l’ensenyament mentre els astres del futbol reben sous milionaris.

M’en recordo que el meu pare no era contra la selecció brasilera simplement per dur la contrària. No. En el seu últim mundial celebrat precisament al Brasil, al 2014, es queixava de la corrupció i deia que els polítics ens havien robat la cartera amb la construcció de dotze estadis nous, veritables elefants blancs. Semblava que predicava en el desert. Ningú se l’escoltava! Temps després van sortir a la llum els escàndols de corrupció relacionant els dirigents de la CBF amb certs polítics. Exactament com el pare parlava.

Quin país trist s’ha tornat el meu Brasil!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *