La Forastera

El Brasil està en xoc amb l’assassinat de la regidora del Rio de Janeiro, Marielle Franco. Morta amb quatre trets mentre tornava a casa en un cotxe d’Uber la nit de dimecres als 38 anys d’edat. L’activista de drets humans s’havia tornat un símbol de la lluita de les dones negres brasileres contra el racisme, el masclisme i la violència policial.

Nascuda i criada a la favela de la Maré, el major complex de favelas i un dels més violents de Rio de Janeiro, Marielle era regidora del Partit Socialisme i Llibertat (PSOL), amb destacada actuació a les esquerres del país. Recentment ocupava el càrrec de relatora d’una comissió municipal creada per informar sobre els possibles abusos comesos pels militars durant la intervenció militar a Rio de Janeiro, ordenada pel president Michel Temer. S’havia pronunciat obertament en contra de la presència de l’Exèrcit en un vídeo en què van participar diversos artistes per denunciar el que consideraven l’ocupació una farsa.

La mort de Mariella va generar protestes en ciutats de tot el Brasil, on la gent ha demostrat molta indignació. El dol ha sigut encara més corprenedor al seu enterrament al cementiri de Caju, a la zona portuària de Rio, on centenars de persones van cridar proclames com “Dol i lluita” (fent un joc de paraules, en portuguès: Luto e Luta),  “Policia assassina, no ens farà callar” o “Dona guerrera que va morir pel poble”. Les manifestacions de condol i de protesta també han envaït les xarxes socials. Anònims i molts artistes demanaven justícia amb les hashtags #Mariellepresente #MarielleFrancoPresente i lamentaven també la mort del conductor de l’Uber, Anderson Pedro, que conduïa el cotxe aquella nit fatal.

Diverses organitzacions internacionals van exigir una investigació urgent i transparent, com l’Oficina de l’ONU per als Drets Humans o Amnistia Internacional, que han emès comunicats lamentant el crim. Veient la seva popularitat en joc, una vegada que Mariella criticava obertament la intervenció de l’Exercit a Rio, el president Temer ha determinat que l’assassinat fos investigat com un crim federal.

L’última imatge de Marielle Franco és un vídeo en el seu compte de Facebook on se la veu participant en un debat públic al barri bohemi de Lapa. La regidora apareix allà amb una samarreta sense mànigues blau i pantalons florals, amb un pentinat afro i cabell ros, escoltant a altres dones negres com ella que expliquen les seves històries.

TRAJECTÓRIA – Una de les banderes de Mariella era la lluita contra la violència institucional. Ella denunciava principalment les matances promogudes per la policia. El 2014 i 2015, quan la favela de la Maré va ser ocupada per soldats i molts residents havien denunciat diversos abusos, va cridar l’atenció per l’actuació de la força policial de Rio, una de les més mortíferes del món. Al 2016, 925 persones van morir durant les operacions policials, segons el think tank Fòrum Brasiler de Seguretat Pública. Els grups de drets humans han calculat que el 2017 van ser més de mil.

La Maré és una de les favelas més violentes de Rio, situada al nord de la ciutat, a prop de l’aeroport internacional. En aquest vast veïnat, poblat per 140.000 habitants, ha estat vivint durant anys al ritme dels tirotejos, entre les guerres de bandes de narcotraficants i les intervencions de la policia.

Marielle va deixar els estudis després de quedar-se embarassada als 18 anys, però aviat va reprendre el fil assistint a classes nocturnes. Amb un beca es va treure el títol en sociologia per la Universitat Catòlica PUC, una de les més prestigioses del país, abans d’especialitzar-se en administració pública. Aviat es faria un nom com a activista i posteriorment acabaria entrant en política.

El 2006, es va convertir en assistent parlamentària de Marcelo Freixo, un diputat emblemàtic que va rebre nombroses amenaces de mort després de dirigir una comissió parlamentària sobre les milícies paramilitars que escampaven el terror en algunes favelas. Deu anys més tard, la jove decidiria donar un pas més i es presentaria com a candidata al Consell Municipal de Rio, amb un resultat que va excedir les seves expectatives, més de 46.000 vots i el cinquè lloc.

El plor dels brasilers que han omplert els carrers aquest dijous s’ha sentit més alt per l’empatia amb Mariella, dona, negra, jove, defensora de col·lectius minoritaris i oprimits. Ella encarnava per a molts el somni de milions de persones al Brasil, dels qui creien en la pau, la justícia i la possibilitat de tenir oportunitats tot i haver crescut en un entorn com el de les favelas.