El Brasil és condemnat per violar drets indígenes del poble Xukuru

La Cort Interamericana de Drets Humans ha pres una decisió sense precedents per als pobles indígenes al reconèixer una sèrie de violacions del dret per part de l’Estat brasiler en relació als Xukuru d’Ororubá, de l’estat de Pernambuco. Una notícia que ha sigut celebrada pel cacic Marco Xukuru, fillol de l’antic bisbe de l’Araguaia, el català Pere Casaldàliga, amb qui comparteix un historial de lluites en favor del dret d’aquest poble ancestral del Brasil.

La decisió, publicada el dilluns passat, condemna el país a finalitzar el procés de demarcació del territori de 27.555 hectàrees, ubicat a la ciutat de Pesqueira, a la regió de l’Agreste de Pernambuco, on viuen 7.700 persones, distribuïdes en 24 comunitats. El govern brasiler té un termini de 18 mesos per complir les determinacions, però abans d’això, en un any, ha de presentar un informe sobre les mesures adoptades.

El procés de demarcació del territori Xukuru va començar el 1989, però fins a dia d’avui no s’ha finalitzat. Sis propietats encara romanen a les terres indígenes. Durant gairebé tres dècades, la lluita va estar marcada per molts enfrontaments violents i també morts. El cas va ser denunciat a la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) el 2002 i va tenir un informe de mèrit publicat a mitjans de 2015, moment en què es va remetre al Tribunal.

“Es tracta d’una llarga lluita que es culmina en el moment en què es reconeix que l’estat brasiler va violar el dret a la propietat col·lectiva, el dret a les garanties judicials en relació amb un període raonable i també la violació del dret a la protecció judicial dels Xukuru”, va explicar el representant de l’Oficina d’Assessorament Jurídic a Organitzacions Populars (Gajop), Rodrigo Deodato. El procés va ser presentat davant el Tribunal pel Consell Missioner Indigenista (CIMI), el Gajop i l’ONG Global Justice.

La decisió també preveu la creació d’un fons d’un milió de dòlars, a ser pagat pel Brasil, per a la reparació dels danys a la població indígena. El cacic Marcos Xukuru va recordar el dolor que afronta el seu poble i va dir que el resultat de la sentència internacional és gratificant. “És una resposta tranquil·litzadora, perquè el Brasil, que té la tasca de resoldre el problema, no ho fa. Amb lentitud, els líders són assassinats, criminalitzats i perseguits. S’ha denegat el nostre dret a la terra. Les pèrdues són irreparables, però sentim que s’ha fet alguna justícia”, va dir.

Es preveu que la Cort Interamericana, amb seu a Costa Rica, supervisi el compliment de la sentència, que també inclou el pagament de millores de bona fe a ser realitzades per ocupants no autòctons del territori. I que la decisió serveix de jurisprudència per a altres casos. “És una porta que s’obre. Una fita en la lluita dels pobles indígenes”, va dir Deodato, al recordar la situació dels Truká de la regió de Cabrobó, també a Pernambuco, amb un altre procés també tramitant a la Comissió Interamericana.

HISTÒRIA – Als 39 anys, Marcos Xukuru va créixer enmig d’una lluita violenta per la terra, un ambient on no hi ha lloc per a les promeses. Va prendre el cacicat als 21, després de l’assassinat del seu pare, el cacic Xicão, mort a trets el 20 de maig de 1998. L’agricultor acusat d’estar darrere de l’assassinat, José Cordeiro Santana, que era amo d’unes terres dins la reserva indígena, es va suïcidar el 2002, dins d’una cel·la de la Policia Federal a Recife, poc després de ser arrestat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *