La Forastera

Taíza Brito

Publicat el 5 de març de 2018

L’ombra militar plana sobre el Brasil

Les notícies que m’arriben del Brasil són preocupants. El país, sota el comandament del president Michel Temer, cada dia avança més cap al passat. Després d’un any de govern marcat per l’escapçament de drets socials i laborals, Temer pilota des de fa dues setmanes una polèmica intervenció de les forces militars a Rio de Janeiro, on ara un general de l’exèrcit és qui reparteix les cartes en la seguritat pública. Una decisió política que apropa perillosament la nació de les casernes.

Aquesta és la primera vegada que el govern federal promou una intervenció militar en una unitat de la federació des de la promulgació de la Constitució democrática del 88. Fins ara, en situacions semblants, s’havia recorregut exclusivament a la Força Nacional, un contingent de policies de diversos estats cedits al govern central i que només s’activava en casos especials.

La justificativa oficial és que l’administració governamental de Rio no té més capacitat per enfrontar per si mateixa la lluita contra els traficants de drogues que fa anys dominen l’estat i difonen la violència per tot arreu.

Entre bastidors, es comenta que Temer tracta d’aconseguir dues coses. La primera seria robar el discurs del diputat d’ultradreta Jair Bolsonaro, un militar de la reserva que apareix a les enquestes com l’únic candidat a la presidència amb condicions reals de vèncer les eleccions en cas d’inhabilitació per la justicia de l’expresident Lula da Silva. El segon objectiu de Temer és aixecar la seva popularitat, fins ara per sota dels dos dígits, i presentar-se a la reelecció al proper octubre amb certes possibilitats d’èxit.

Per a molts analistes polítics, l’aventura a Rio pot no sortir tan bé com s’imagina Temer i sí obrir les portes a la represa del poder del país per part dels militars. L’anàlisi es basa en el fet que Temer està donant massa espai a un actor polític encara desconegut per la gran majoria dels brasilers, però que cada dia que passa amplia més els seus tentacles a Brasília.

Es tracta del ministre en cap del Gabinet de Seguretat Instituicional de la Presidència da República, el general Sergio Etchegoyen, veritable artífex de l’actual intervenció militar a Rio. Aquest home ha estat el primer general en actiu que ha entrat al Palau del Planalto, la seu del govern brasiler, després de la restituició democràtica. Els presidents anteriors a Temer no es van arriscar tant i només van nomenar militars jubilitas dins dels seus governs i sense poder efectiu.

Es parla que Etchegoyen té llinatge militar, és atrevit i un líder en ascens dins la caserna. Crida l’atenció que des del 2016, quan fou nomenat pel càrrec, fins ara ha col·locat molts companys de la tropa en punts claus del govern federal. Hi ha qui el veu amb capacitat d’organitzar les tropes al seu voltant i amb aspiracions de conquerir suport popular.

M’agradaria que aquestes informacions fossin meres especulacions. Tanmateix encapçalen articles publicats recentement per periodistes experimentats de Brasília, el qual és un mal senyal! A més, tot plegat arriba en un context inquietant. Davant la impresentable imatge de la clase política brasilera, molt vinculada als casos de corrupció, la institució militar apareix com la més ben valorada, de llarg, per la població. En un context d’inestabilitat política, des del procés d’impeachment contra Dilma Rousseff, i crisi económica severa, molta gent clama en veu alta per una intervenció militar sota l’argument que la llarga nit de la dictadura militar al Brasil (1964-1985) fou un període en el qual hi havia ordre i progrés.

Temer està jugant un joc perillós i la criatura fins i tot es podría girar contra el seu creador. Tingui’s en compte que Lula da Silva, el líder polític més popular es pot veure inhabilitat per a candidatar-se a les eleccions, amb potencial per a provocar una revolta als carrers als propers mesos. No és forassenyat pensar que un cop d’estat no es contempli com un dels escenaris posibles per l’estament militar. Tot plegat, amb el beneplàcit de les èlits econòmiques i el consentiment tàcit de bona part de la població.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General | s'ha etiquetat en , per laforastera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent