Lula versus els polítics de toga

Porto Alegre, al sur de Brasil, será l’escenari del jutjament més controvertit dels últims temps aquest dimecres, 24 de gener. Al banc dels acusats hi seurà Luís Inácio Lula da Silva. Condemnat a nou anys i sis mesos de presó em primera instància, l’expresident brasiler ara lluita per revertir la decisió en segona instància, cosa que sembla improbable. No perquè les proves siguin irrefutables, molt pel contrari, sino perquè els magistrats del Tribunal Regional Federal (TRF-4), amics del jutje Sergio Moro, volen conmdenar-lo.

Abans de continuar, cal explicar qui és Moro, el jutje cap de l’operació Lava Jato, que investiga corrupció a l’empresa estatal Petrobras. Amb el procés judicial contra el petista, va ser elevat a la condició d’anti-Lula i així es convertí en el personatge dels grans mitjans brasilers, un superheroi de l’antipetisme més reaccionari. Els camins que va fer el judici en primera instància demostren que ja havia condemnat a Lula molt abans de publicar-ne la sentència.

L’acusació presentada per la Fiscalia Pública contra Lula es basa en la idea que el Triplex de Guarujá (um apartament triple a la ciutat del litoral de São Paulo) seria un suborn que Lula hauria rebut a canvi de tres contractes entre la Constructora OAS i la Petrobras. Malgrat això, Moro no va poder donar suport a aquesta tesi i no va demostrar els vincles entre l’apartament i els contractes.

Fins i tot, el propi Moro, en respostes a les preguntes de la defensa, va desestimar la part central de la denúncia de la fiscalia. “Aquest tribunal mai ha afirmat, en la sentència ni en cap lloc, que els valors obtinguts per la Constructora OAS en els contractes amb la Petrobrás servissin per pagar l’avantatge indegut a l’expresident”.

És a dir, els fets amb què es basa l’acusació per corrupció passiva en la queixa original no han estat provats en la sentència. No hi ha cap evidència que el triplex es relacioni amb els tres contractes subscrits entre l’OAS i Petrobras. Lula ha estat acusat d’un crim, però estranyament no és condemnat per aquest mateix crim. I si Moro admet que el triplex no té relació amb Petrobras, el cas no hauria d’haver anat a Curitiba, i sí quedar-se a Guarujá, on es troba l’apartament.

La falta de proves contra Lula és l’argument dels defensors de l’expresident per afirmar que es tracta d’un judici polític. Amb l’única finalitat d’impedir-lo de presentar-se a les elecions d’octubre per les quals compta amb gran marge de preferència de vot segons les últimes enquestes. Fet que pot ser considerat com el cop dins del cop, en referència a l’impeachement de Dilma Rousseff, i que estaria dissenyat per a impedir la repressa del poder per part del partit dels treballadors.

Sota el lema “L’elecció sense Lula és frau”, milers de persones estan mobilitzades a Porto Alegre per seguir el judici a prop del TRF-4, on la policia ha organizat una operació de seguretat mai abans vista per impedir que la gent s’apropi del tribunal. En tot el país s’estan succeint manifestacions de suport a l’expresident des de dilluns.

Lula diu que espera ser jutjat pel que està en el procés i no en conviccions infundades. El mateix que pensa la major part dels brasilers.

Un pensament a “Lula versus els polítics de toga

  1. No n’estic segur d’això que “pensa la major part de brasilers”. Més aviat crec que, malgrat continuar sent el polític més popular del Brasil, la majoria pensa que va aprofitar-se del càrrec, que el tríplex de Guarujà va ser part del tracte governamental amb l’OAS, i que en Lula té força responsabilitat amb l’extensió de la corrupció sota governs del PT, dins i fora del partit.

    Això no treu que el seu judici s’ hagi conduït millor o pitjor per part de jutges i fiscals parcials. Tampoc treu que fos un cop antidemocràtic i contrari a la llei l’irregular impeachment de Dilma Roussef, ni treu que els governs del PT fossin molt millors que els dels partits de dretes: tan en termes de polítiques públiques com en altres aspectes.

    El PT ha comès un doble error. El primer va ser deixar-se endur o contaminar per la cultura de la corrupció. Això ha causat un mal difícilment reparable a tota l’esquerra brasilera, facilitant que la dreta política la desacrediti fins extrems aberrants de paranoia anticomunista, amb l’ajuda del poder econòmic, mediàtic i pseudorreligiós. El segon error del PT ha sigut l’absència d’autocrítica. Només fan que cridar contra el cop antidemocràtic de la dreta i presentar-se com a víctimes, quan la majoria de la població pot ser ignorant i anar manipulada (com a Espanya) però no és idiota. Els brasilers saben que el PT ha sigut culpable de corrupció de la mateixa manera que els espanyols saben que el PP i el PSOE són culpables de corrupció. Votin el què votin, pels motius que siguin, bons o dolents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *