Nova polèmica del govern Temer per autoritzar l’explotació minera privada a l’Amazònia

Dia rere dia el govern brasiler pren decisions que ens fa avergonyir davant de l’opinió pública mundial. L’última és el decret del president Temer que estableix l’extinció de la Reserva Nacional del Coure i Associats (Renca), un enclau de gairebé quatre milions d’hectàrees, mida semblant a Dinamarca, situat en plena Amazònia, entre els estats del Pará i l’Amapá.

En aquesta reserva, delimitada el 1984, a les acaballes de la dictadura militar, hi ha nou àrees protegides de gran biodiversitat, entre elles dos territoris indígenes. S’estima que a la regió hi ha un alt potencial d’or i altres metalls preciosos, un gran atractiu per a les mineradores estrangeres. L’explotació d’aquests minerals era una potestat exclusiva de l’Estat, gairebé sense utilització fins ara.La mesura està mobilizant ambientalistes i els pocs polítics de l’oposició. “Aquest decret és el més gran atac a l’Amazònia dels últims 50 anys. Ni la dictadura militar va ser tan agosarada. Ni la (carretera) Transamazònica va ser tan ofensiva”, ha manifestat el senador Randolfe Rodrigues, del partit d’esquerra Rede (xarxa), que vol presentar una acció popular contra el decret en la justícia d’Amapá.

Fins i tot la famosa model Gisele Bundchen s’ha manifestat a través del seu compte a Twitter (amb més de 4,5 milions de seguidors) en contra de l’obertura de la gegantesca reserva a l’explotació minera privada al Brasil. “Quina vergonya, estan subhastant la nostra Amazònia! No podem destruir les nostres àrees protegides en benefici d’interessos privats”, va sentenciar.

A la crida de la model es van afegir diversos col·lectius d’artistes d’arreu del país, que van encendre les xarxes socials amb etiquetes com “SOS Amazònia” o “Tots per l’Amazònia” i el hashtag #todospelaamazonia:

Per a organitzacions com el Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF), l’obertura de l’activitat minera privada a Renca posarà en risc les seves àrees protegides, podent causar impactes irreversibles al medi ambient i als seus pobles indígenes.

“És una tragèdia realment anunciada. Això pot causar desforestació, contaminació de rius i acabar detonant altres activitats com mineria il·legal. És tornar a una visió antiga de l’Amazònia com a proveïdora de recursos naturals”, va dir a l’Agència France Press el director executiu de WWF a Brasil, Maurício Voivodic.

L’activista recorda que encara està molt recent el record del desastre de Mariana, una esllavissada minera que va devastar localitats senceres d’una vall a Minas Gerais (sud-est) al 2015, deixant 19 morts i arrasant centenars de quilòmetres del Rio Doce , una important via hídrica de la regió.

Temer es justifica dient que pretén controlar i dinamitzar l’activitat minera amb la participació de la iniciativa privada, com a part dels seus plans liberals per treure al Brasil de la pitjor recessió de la seva història. Mentrestant, a gairebé ningú se li escapa el pes que han tingut les bancades parlamentàries vinculades a l’agronegoci i les matèries primeres per a la supervivència política del president, acorralat per denúncies de corrupció.

Temer garanteix que el decret remarca que la finalitat de la reserva no eximeix l’Estat de complir els seus compromisos de protecció ambiental i que les mineres no podran establir-se en zones protegides. “El nostre compromís és amb el desenvolupament sostenible de l’Amazònia, unint preservació ambiental amb generació de renda per a la població local”, es va defensar el president a Twitter.

Però les suspicàcies són altes. Mentre la desforestació de l’Amazònia no s’atura, les mesures aprovades pel seu govern en matèria mediambiental no són cap bon auguri. Bundchen ja va tenir una topada prèvia amb Temer al juny, via twitter, quan el govern va disminuir la mida d’un santuari natural i va congelar la cessió de títols de propietat a indígenes.

La jugada, anunciada hores abans del seu viatge a Noruega (el principal donant a programes de protecció de l’Amazònia), no va fer els seus efectes i va quedar al descobert ràpid. Oslo va anunciar una retallada de les ajudes al Brasil per la seva creixent desforestació. Malauradament, però, el contingut de les lleis va acabar sent aprovat per la majoria oficialista al Congrés setmanes després.

NOTA: s’acaba de saber que en breu es publicarà un segons decret detallant com es procedirà en la preservació de les àrees previament protegides (indígenes i ambientals), i en l’explotació minera dins de l’area extinta.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *