Un símbol de la dignitat d’un país

En la meva opinió la imatge de les diverses estelades onejant al vent durant la manifestació contra els vetos del Tribunal Constitucional a les lleis catalanes ha sigut la més marcant d’aquest 29 de maig, un diumenge de sol i vent a Barcelona. L’estelada com a símbol sobresortia entre flàmules i pancartes variades, deixant clar que la lluita sobiranista segueix ferma, malgrat els percalços apareguts pel camí.

Els lemes defensats eren diversos. En favor de la renda mínima, del dret a l’habitage, del treball digne, de l’igualtat de gènere, de l’educació i salut de qualitat, entre tantes altres reivindicacions. Acompanyats de crits per la independència, l’objectiu de la inmensa majoria dels que eren allà, amb honroses excepcions.

Encapçalant la manifestació estaven els líders de l’UGT, CCOO i Intersindical-CSC, de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), de l’ANC i d’Òmnium Cultural, organitzadors de la protesta. Una altre front el composaven membres del govern, del parlament i de partits polítics, seguits per integrants d’una seixantena d’entitats i per la ciutadania.

El més destacat era el sentiment d’indignació contra el Govern espanyol, que instrumentalitza el TC per obstaculitzar el soberanisme català. Indiganació ben expressada pel president d’Omnium Cultural, Jordi Cuixart, i pel de l’ANC, Jordi Sànchez, que han criticat la judicialització de la política, a través dels recursos del govern central a l’alt tribunal.

Cuixart ha reforçat que “les lluites nacionals i socials a Catalunya sempre han anat del bracet”. Jordi Sànchez ha afegit que cap govern i cap tribunal poden suspendre lleis que afecten els drets de les persones i que aquesta és una lluita per la dignitat del poble català. Els dos han demanat als polítics que es posin al costat de la ciutadania en aquesta lluita.

Els manifestants independentistes s’han comportat com sempre en esdeveniments com aquest: sense provocar cap incident, amb demonstracions de què el poble de Catalunya és de lluita i no de violència. Una vegada més es visibilitzà la participació de famílies senceres, joves, nens, discapacitats, ancians, cadascú expressant la sed de justícia social, seguint l’esperit de la convocatòria.

La marxa acabà amb el cant dels Segadors, cantat amb emoció pels que seguiren des de la Plaça Urquinaona, ompliren la Via Laetana, i arribaren al Pla de Palau.

estelada

Allà, la imatge de les estelades cridava encara més l’atenció. Recordant que més que una bandera, és un símbol de la resistència d’un poble que no defallirà fins que pugui decidir el seu propi destí.

En aquell moment, he recordat les paraules dites per el director de Vilaweb, Vicent Partal, en l’article publicat al 19 de maig: “L’estelada és un símbol simple, un símbol senzill, un símbol amable. Però és també un símbol potent. I la seua popularització és una de les claus del triomf de l’independentisme”.

Hi estic d’acord plenament. El que fa de Calalunya un dels pocs llocs del món que tinguin una bandera de combat, de manifest i rebel·lió, present a la vida cotidiana de tots els que somnien amb una societat més justa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *