La llum de Sitges

Hi ha indrets al món que són fets per a viure-hi moments especials. Sitges és un d’ells. Per als qui sóu d’aqui això pot passar desapercebut. Però la petita ciutat incrustada al massís del Garraf posseeix uma singularitat que encanta als forasters. Allà hi ha una llum potent, que emana del sol i s’escampa per tot el cel i el mar i es reflecteix en les precioses cases blanques. Ho recomano a qui necessiti carregar les piles o buidar el cap.

La visió del poble és preciosa, sigui des de la finestra del tren, del mirador al costat de l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla o des dels espigons que s’endinsen en el mar. La sorra fina de la platja s’assembla amb la del meu Brasil i atrau als qui, com a mi, ens encanta prendre el sol.

Enfeinada, feia temps que no sortia de Barcelona. Amb l’excusa de celebrar el meu aniversari vaig anar-hi aquesta setmana amb el meu marit i el meu fill gran. Sabia decisió! Aprofitant un dia lliure entre setmana i que els nens estaven a l’escola vam poder gaudir millor del recorregut. Un altre dia anirem amb ells.

Des de l’estació de tren vam baixar fins a la platja. La primera impressió d’un dia fresc i assoleiat de primavera es grava per sempre a la memòria. Crida l’atenció l’arquitetura de les cases i els seus balcons. Un detall: a moltes façanes a peu de carrer hi ha rajoles conmemoratives de la Festa del Corpus de la ciutat, declarada d’interès turístic i artístic nacional. Enguany la celebració serà del 28 de maig fins al 5 de juny i s’espera utlitzar més de 300 milers de clavells per confeccionar les més de 35 catifes pels carrers del casc antic. Em vaig enamorar també dels balcons, més bonics encara per la decoració amb flors amb què alguns ja coloreixen la ciutat, de cara al concurs anual que es celebrarà durant la festa.

A l’arribar a la platja es descortina un escenari meravellós. Les cases blanques que tant m’encanten, pujant i serpentejant per les muntanyes, emmarcades pels blaus clars del cel i del mar.

Com vaig anar-hi entre setmana vaig poder gaudir de tota la tranquil·itat del món. Així vaig prendre el sol en un espigó, on vaig escoltar el suau esclafit de les ones contra les roques. Vaig mirar sense pressa el paisatge puntuat per cedres del passeig marítim i vaig seure a fer un refresc a l’ombra fresca d’unes moreres.

Vaig caminar pels carrers examinant encuriosida cada edifici, fent fotos i mirant la vida com passa davant dels ulls. De cop i volta vaig trobar escrit en una ceràmica a la paret d’una casa la següent frase, d’autoria de Ramon Planes: “Fou amor a primera vista. Rusiñol, com Roig i Soler i com Mas i Fontdevila, s’havia enamorat de la llum de Sitges”. En referència a l’artista Santiago Rusiñol, que el 1891 va descobrir Sitges, on feu bons amics, s’enamorà de la ciutat i de la gent, i comprà la casa-taller que ara és l’impressionant Museu del Cau Ferrat.

Aleshores em cridà l’atenció que la mateixa llum que havia enamorat Rusiñol havia conquerit el meu cor i m’havia omplert l’esperit d’energia. Vaig arribar a Sitges una mica cansada i desanimada, absorbida per pensaments pessimistes. I vaig marxar amb l’ànima canviada, amb ganes de lluitar pels meus somnis.

A vegades la rutina ens cansa, els problemes semblen majors del que són i entrem en un cercle viciós, que pot ser perillós. Sitges m’ha tret aquest univers ennuvolat i m’ha obert noves finestres de pensaments, ara lluminosos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *