Crònica d’una destitució anunciada

Resa el tòpic que Brasília es buida als divendres, quan els diputats federals i el seu sèquit d’assessors se n’entornen als seus respectius estats a descansar. Aquest cap de setmana ha estat diferent. I és que els diputats del congrés brasiler han hagut de fer hores extres en una sessió maratoniana que ha durat fins a altes hores del diumenge. Ahir es votava l’autorització del Senat per a iniciar el judici polític (impeachment) per tal de destituir la presidenta del país, Dilma Rousseff, del Partit dels Treballadors (PT).

La sessió, que ha durat 72 hores, ha estat tensa des de l’inici fins a la fi. Dins del Congrés, la sessió començà amb molt d’enrenou, enmig de crits i empentes entre els parlamentaris. El marcador ajustat no donava confiança ni a defensors ni als detractors de Dilma. Era necessari el vot favorable de 2/3 parts dels diputats de la cambra. Finalment, els congressistes contraris a l’actual presidenta venceren la votació amb 367 vots favorables i 137 en contra. Val a dir que, com que al Senat la oposició de Dilma és majoritària, la votació d’ahir és un precedent clar del que està per succeir.

3865feebdef24d2089b54a6b1ad3a517

Com s’ha arribat fins aquí?

Fent recapitulació, la crisi política s’inicià coincidint amb l’inici del segon mandat de Dilma, que aconseguí la revalida en una campanya electoral molt disputada, en un clima de forta crispació i amb el país dividit pràcticament en dues meitats. Poc després, esclataven greus escàndols de corrupció que afectaven al govern i, principalment, a bona part dels partits del seu entorn. Foren el detonant per a iniciar una campanya popular de rebuig explícit al govern de Dilma.

Fa poc més d’un any, els brasilers sortien massivament al carrer per a demanar la destitució de la presidenta. S’iniciava aleshores un moviment social de masses que pressionava la classe política a prendre cartes en l’assumpte.

Dilma, l’aposta de Lula, vencia, per poc, però no convencia. Al seu pèrfil tècnic, poc carismàtic, s’hi ajuntà la incapacitat política de teixir complicitats consistents amb els altres partits de la base aliada. En un clima de recessió econòmica, el sentiment als carrers ha estat que Dilma capitaneja un mal govern i la seva popularitat ha anat minvant progressivament.

Per molt sorprenent que pugui semblar, els casos de corrupció també afecten directament a bona part de la classe política que ha votat a favor de la destitució de Dilma. Així doncs, si la corrupció és un dels detonants de la crisi, aquesta pel·lícula no va de bons i dolents, de corruptes i honestos, i el desenllaç prou s’encarregarà de demostrar-ho.

Per radera del conflicte, sembla ser, també hi batega el vell conflicte social. I és que la classe empresarial del país, manté un front obert amb el govern per la promessa d’implantació d’una severa reforma laboral que finalment s’ha posposat, en un clima de recessió econòmica.

Prognòstic

La inminent destitució de Dilma per part del Senat brasiler en l’impeachment que s’haurà d’instaurar al maig provocarà que la presidència del país recaigui en l’actual vice-president, Michel Temer, del Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB), que ja ha partit peres amb Dilma i el PT. Actualment, les presidències de la cambra i del senat ja estan en mans del PMDB. Paradoxalment, l’efecte de tot plegat pot ser que aquest partit, considerat el més fisiològic del país, acapari la major part del poder polític de la nació.

Per aconseguir-ho, el PMDB hauria promès moltes concessions als parlamentaris, começant pel president de la cambra, Eduardo Cunha, que guanyaria la seva absolució en el Consell d’Ètica. Una altra promessa seria crear dificultats a les investigacions de l’operació Lava Jato, tallant l’autonomia de la Policia Federal. Així s’acabarien lliurant de les seves responsabilitats gran nombre de diputats actualment investigats per corrupció.

El que no està clar és si un govern Michel Temer aconseguirà resoldre les necessitats més urgents del país, que passa per una greu crisi econòmica. Hi hauria una bona disposició del mercat financer en ajudar l’actual vice-president i el suport de la majoria dels empresaris del país, especialment els de São Paulo. Aquests li han donat suport públic explícit, fins i tot pressionant diputats a votar en contra Dilma, amb amenaces de tallar les ajudes financeres per futures campanyes polítiques.

Amb tot, Temer previsiblement s’enfrontarà amb una oposició ferotge dels polítics i militants petistas, que viuen la destitució de Dilma com un colp d’estat i que anuncien paralitzar el país amb vagues i protestes. Un nou capítol d’una història on qui més perd és la població brasilera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *