Impeachment al Brasil: un galliner envoltat de guineus

Amb un sentiment tètric, acompanyo l’inici del judici polític de la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff. Quasevol que sigui el resultat de la sessió iniciada en el Congrés dels Diputats avui i que conclourà el diumenge, 17 d’abril, sembla que no serà suficient per calmar el país. Ni tampoc estancar la greu crisi que ha posat la nació en suspens.

És notori que el govern Dilma està envoltat de fracassos. Però veig injust treure el mandat d’un governant elegit democràticament sense raó plausible. M’explico amb les paraules de l’autor de la solicitut del judici ara analizat, el jurista Reali Júnior, proferides avui durant l’obertura de la sessió: “La presidenta no està sent acusada de desviar diners públics, com va passar amb Collor (el primer president destituit per impeachment al Brasil, al 1992), però si per robar la perspectiva de futur d’una nació”.

L’acusasió formal en contra de Dilma són les anomenades “pedaladas fiscais“, o sigui, el maquilatge dels comptes del govern, pràctica dissortadament comuna també entre els seus antecessors. Que mai van ser objecte de questionament al Brasil, com ara passa.

El més greu de tot, però, és que els seus botxins són un bàndol de carteristes de la pitjor espècie imaginable. El president del Congrés, el diputat Eduardo Cunha, del Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB) està encausat pel Suprem Tribunal Federal (STF) per emblanquiment de diners a Suïssa. Obtinguts suposadament per intermediar contractes pera la estatal petrolera Petrobras. Per això també està sent jutjat sine die a la Cambra dels Diputats per violació del decòrum.

En contra del vice-president Michel Temer (PMDB), qui heretarà la presidència del Brasil en cas de la destitució de Dilma, també hi ha acusacions (per comprovar) de participació en esquemes de corrupció a la Petrobras. És públic que hi ha un acord entre els dos polítics pemedebistas per absoldre Cunha de la cassació del mandat després de l’enderrocament de Rousseff. Mentre, per part de la justicia brasilera, sempre lenta, no hi ha cap manifestació fins ara.

Paradoxalment, gran part dels 513 diputats que votaran al proper diumenge estan implicats d’alguna manera en l’escàndol de la Petrobras, revelat per l’anomenada Operació Lava Jato (renta cotxes). El Partit dels Traballadors (PT), de la presidenta Dilma no és, ni de lluny, el més esquitxat, en quant a nombre d’implicats. Endevineu qui encapçala el rànking? Exacte! El PMDB! El partit crossa que ha garantit la governabilitat del país als últims 14 anys a canvi de ministeris i càrrecs importants.

En canvi, Dilma no està encausada en la investigació. No hi ha ninguna acusació formal, ni proves, contra ella. El seu mal és no ser una bona governanta. Això està clar. Tampoc disposa d’habilitat política. Per tant no va aconseguir el suport que calia per no agreujar l’inestabilitat viscuda pel Brasil després de guanyar les eleccions, al 2014, amb tan poca diferència de vots. Fins i tot no va saber donar respostes a la crisi econòmica en què s’ha submergit tot el país i fer minvar la seva impopularitat crèixent al carrer. Amb tot, Dilma no ha comès cap crim, que se sàpiga.

Entre els seus detractors sembla que no hi ha cap polític amb condicions de recuperar el control del Brasil. Criden a favor de la democràcia, però gaudeixen dels avantatges de la corrupció des de fa anys sense cap mena d’escrúpol. Més que depriment, la situació del país és temerària. Perquè són aquests polítics els que estaran definint el futur de tota la nació el proper diumenge. Res nou sota el sol.

Al mateix temps, què podrà fer Dilma en cas que sobrevisqui a l’impeachment? Semblen poques les seves possibilitats de reunificar un país tan seriosament dividit. El Brasil es troba en una cruïlla històrica. On calen justícia, honestedad, integritat, dignitat, respecte. Es paga bé a qui en pugui fer valer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *