La Forastera

Taíza Brito

Visca el carnaval del meu Brasil!

Per aquells que no coneixen el Carnaval del Brasil i tota la seva pluralitat és difícil imaginar com la gent pot passar cinc dies consecutius dedicats només a la festa. Comerços, bancs, institucions públiques, escoles, tot tancat des del dissabte fins al migdia del dimecres de cendres.

Realment no és fàcil d’explicar. Perquè més que un conjunt de tradicions de balls i cançons heretades dels avantpassats, és un sentiment, sentit comú. D’amor a la llibertat i d’expressió de tot els sentits.

Jo, que sóc de Pernambuco, on hi ha un dels principals carnavals del país, sé exactament de què estic parlant. Mai vaig pensar que sentiria tant la manca dels sons, dels colors i de l’alegria del carnaval.

Res aquí s’assembla a la festa brasilera, que té variacions destacades a cada regió. A Pernambuco la gent es diverteix ballant frevo, maracatu i ciranda al carrer, nit i dia i sense parar.

La festa assumeix diverses facetes a cada ciutat, amb les particulars tradicions folklòriques. Són passistas, caboclos, caretas, ursas, bois, papangus, mascarados, animats pels més variats sons i ritmes. Una apoteosi a cada presentació!

Aquest dimarts, per exemple, el centre històric d’Olinda, a la regió metropolitana de Recfe, ha sigut invadida pels bonecos gigantes – tal vegada inspirats en els gegants que desfilen aquí a les festes majors dels pobles catalans. Seguits per una multitud que balla al so del frevo, desfilen amunt i avall pels carrers estrets de l’antiga ciutat colonial, avui patrimoni de la humanitat.

Bonecos

Aquestes linies no són un lament, sino un petit homenatge a una gent valenta, bonica, diversa, lluitadora… Que viu en un país ple de possibilitats, malgrat encara no ha trobat el millor camí per conduir el seu destí polític i econòmic.

On molta gent pateix per accedir a una salut pública essencial, a una educació digna i a una justicia ràpida, però que no perd l’alegria de viure ni el sentit de la solidaritat. On abraçades i afectes es multipliquen entre veïns, amics i familiars.

Sé que això sembla paradoxal. Però així és l’ànima del brasiler, contradictòria. Amb tot, plena d’esperança.

Visca el carnaval del meu Brasil!



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General | s'ha etiquetat en , , per laforastera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent