Una finestra al mar
Ademés de trasmetre bons sentiments, crec que el mar té el poder de calmar. M’agrada mirar l’immensitat de les seves aigues sense pensar en res. A Catalunya m’encanten els paisatges costaners, especialment dels pobles blancs de la Costa Brava, amb les seves muntanyes que cauen dins del mar.
Ara he conegut la Costa del Maresme i he experimentat sensacions plenes de senzillesa, que em varen omplir l’esperit de coratge i esperança. La primera bona impressió la vaig tenir fent el camí de tren des de Barcelona fins a Malgrat de Mar, on vaig passar alguns dies amb la meva família.
Durant tot el recorregut, serpentejant per la franja de terra situada entre la serralada litoral y el mar, davant dels ulls, el blau del Mediterrani m’omplia els pensaments.
El meu fill més gran em va traduir perfectament la sensació viscuda durant el trajecte, davant d’aquesta imatge: “Sembla com si estiguem en un vaixell”. Sí, navegant en un blau infinit.
D’altra banda, per la finestra, es succeïen imatges dels pobles del litoral, amb els seus petits edificis i la calma dels llocs on el temps sembla no passar.
Vam anar a un camping localizat a algunes poques passes del mar, el que em permeté viure una altra experiència senzilla, però preciosa, que sovint oblidem els que vivim en grans ciutats: preuar el cel i els estels. Milers d’estels a disposició de la mirada en una nit clara d’estiu a la platja.
Aquests dies varem passar moltes hores a la platja amb els nens, que es sentiren lliures. Cadascú a la seva manera. El més petit fent castells i recollint pedres, el mitjà jugant a l’aigua amb un flotador gegant en forma de tortuga marina i el més gran admirant el paisatge al seu entorn.
Hi havia poques persones i això em permeté d’escoltar el vent i el so de les onades. I així netejar els pensaments, fer nous plans i carregar les piles de l’esperit. Per continuar mirant el futur i treballar en el present per aconseguir els meus somnis en aquesta nova terra.
Puc dir que estic a mig camí i en aquest moment m’és imprescindible estudiar molt, especialment per escriure be en els idiomes parlats aqui.
He sortit inspirada del petit viatje tan a prop de casa. La immensitat del mar m’ha donat força per perseverar i recordar que hi ha sempre una finestra oberta per qui mai deixa de somniar.