La Forastera

Taíza Brito

Publicat el 13 d'agost de 2015

Un país orfe de polítics amb amplitud de mires

Avui, 13 d’agost fa un any de la mort de l’aleshores candidat a la Presidència del Brasil, Eduardo Campos, en un accident aeri a la ciutat de Santos.

El polític i altres set persones, entre ells el periodista Carlos Percol, responsable de premsa amb qui parlava sovint per qüestions de feina, estaven arribant a Santos, quan l’avió es va desplomar des l’aire i s’estavellà contra les cases d’un barri residencial de la ciutat portuària de l’estat de São Paulo.

La notícia es va difondre immediatament per tot el país. En aquest moment, Eduardo s’erigia com un candidat prometedor i va cridar l’atenció dels mitjans de comunicació i de la ciutadania, per les seves idees innovadores, el seu esperit de lideratge i l’exitosa experiència com a governador de Pernambuco, estat que va dirigir durant 7 anys seguits.

En aquell moment ja s’especulava que ell podria ser l’únic candidat amb possibilitats reals de vencer la llavors candidata a la reelecció Dilma Rousseff, que mantenia l’avantatge a les enquestes. Volgué però el destí o qui-sap-lo  que la seva carrera política fos interrompuda abruptament allà, sense que poguéssim saber com seria el final d’aquesta partida amb ell al camp.

Durant tota aquesta setmana s’han fet homenatges al seu nom, a Pernambuco, i a Brasília. I molts politòlegs i periodistes especialistes, de les més diverses corrents de pensament, han especulat sobre com es comportaria Eduardo Campos davant la greu crisi econòmica, política i institucional per la que passa el Brasil.

La resposta no és senzilla, perque no és possible predir el futur, molt menys predir com algú que já no hi és es comportaria davant de determinades situacions. Però l’Eduardo va tenir una cosa que es troba força a faltar ara em molts dels més importants actors polítics del Brasil: la capacitat de dialogar amb qui no pensa igual.

La presidenta Dilma repeteix diariament que cal dialogar, ambtot no actua igual a com diu que s’ha d’actuar, encara que tingui la popularitat per terra, amb set de cada deu brasilers en contra del seu govern i el Congrés treballant per al seu impeachment.

I els seus aliats i enemics (ara mateix no es distingueix quí és quí) no són pas massa millors que ella. Fent la vida de tot un país literalment impossible.

Per qui, com jo, va tenir el privilegi de veure l’Eduardo de prop i treballar-hi plegats, estic d’acord amb que és uma figura que fa molta falta al Brasil. Una pena que un país tan gran s’hagi quedat amb polítics tan diminuts.

“Saudade” immensa Eduardo Campos



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per laforastera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent