Un pas endavant i ja no ets al mateix lloc

“Un passo à frente e você não está mais no mesmo lugar”, va dir en la cançó anomenada “Um passeio no mundo livre” (un passeig al món lliure) el cantant brasiler Chico Science (1966-1997). És així que em trobo ara, cinc mesos després d’arribar a Barcelona.

He après una mica més de català i superat el nivell l’Elemental 2, apta per a tindre accés a l’Elemental 3. En el curs he viscut una experiència emocionant. Vaig rebre un premi del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) pel treball fet durant la Setmana de la Poesia de Barcelona, al maig.

La missió era fer fotos de plaques dels carrers, avingudes, monuments, edificis amb noms de poetes, triar un autor, fer una recerca i presentar-la. A més d’això, vaig fer un apunt publicat aqui, anomenat La poesia en les nostres vides: jardins, ocells, estrelles i molt més.

L’article parlava de les descobertes sobre el poeta català Joan Brossa, l’influència en la seva obra del poeta brasiler João Cabral de Melo Neto i de sentiments molts personals viscuts durant aquells dies.

A més dels obsequis rebuts, el més important d’aquest premi fou conectar-me amb moltes persones d’una manera especial. La meva professora de català va confessar que ella i la seva mare van plorar quan llegiren l’article.

Un dels tiets del meu marit també va fer un comentari emocionant, agraint de tot cor per l´emotivitat de les reflexions i dient que elles poden ajudar a entendre les dificultats que troben els nouvinguts per adaptar-se a una nova situació tan complexa, com és el canvi de país, de llengua, de vivenda, de feina (si és que es té la sort de trobar-ne), de família, d´amics, d´escola, de costums, etc. I va afegir que la família de Barcelona ens ha rebut de braços oberts.

Un altre pas important ha sigut trobar la meva primera feina aquí. Encara que no la ideal, ja que no és dins de l’activitat periodística. Però un treball que requereix parlar portuguès, el meu idioma nadiu. I que em possibilita contactar amb moltes persones, fer noves amistats i coneixer un altre univers laboral.

També estic avançant en els projectes dels blocs – aquest mateix, La Forastera, amb una narrativa en genere de crònica – i un altre, anomenat Mundo Afora, on escric articles periodìstics en portuguès. I que ara estarà penjat en dos importants portals de comunicació del Brasil, l’UOL i NE10. El que se’ns dubte donarà més visibilitat a les notícies difoses.

A més, a cada recorregut per Barcelona, faig noves descobertes, que van sedimentant el meu coneixement personal, històric, cultural i geogràfic de la ciutat. També he aprofundit una mica més sobre altres universos, com el la política, que encara em miro de lluny.

Em resum, puc dir que a cada pas descobreixo un nou món. On tinc la sort de trobar-me amb persones sensibles a la meva condició de novinguda.

A Barcelona, els meus agraïments de tot cor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *