La Forastera

Taíza Brito

Publicat el 24 d'abril de 2015

 Una, dues, tres, quatre roses… i molt més

Ahir va ser un dia especial. Sant Jordi, flors, llibres, tradicions, cultura. Des del matí, quan vaig sortir al carrer per acompanyar els meus fills a l’escola, vaig percebre que el clima era un altre, diferent dels dies de cada dia. Molta gent anant i venint parades de roses i llibres per tot arreu, homes ben aviat portant flors per les seves dones.

No era la primera vagada que estava a Barcelona per Sant Jordi. Vaig estar aquí al 2003. Peró tenia una expectativa molt gran per aquest 2015, especialment perquè tinc una lectora especial, la meva sogra, que volia saber com narraria aquest dia aquí, al bloc La forastera.

I aqui estic jo. Em primer lloc, plena de flors. Regalades pel mel marit, pel meu sogre i pels meus fills, naturals i fetes a mà pels dos petits a l’escola. Una preciositat! En segon lloc amb una llista de llibres per llegir, comprats, regalats i altres per comprar més endavant, donada la gran divulgació d’alguns títols que m’han cridat l’atenció.

En tercer lloc encantada per veure tanta gent al carrer (al 2003 n’hi havia menys), de tants llocs, com jo, participant d’una tradició que mou tot un poble i anima l’economia, especialment el del mercat editorial, un dels més importants per mi, a quasevol lloc. Sembla que les expectatives de venta eren de 1,5 milions de libres i de 7,5 milions de roses.

En el meu petit món, el més emocionant va ser la participació dels meus fills. El més petit va ser espectador d’una presentació teatral a la guarderia, enmig a dracs, princeses i Sant Jordis. Ell, que es diu Jordi, va ser un privilegiat, donat que fou l’únic a l’escola que rebé felicitacions de tothom. Va tornar a casa feliç, portant la rosa més bonica que hebut en tota la meva vida, pintada por ell mateix.

L’altre, de vuit anys, també em dugué una rosa feta a mà, tan bonica i especial com l’altra. I va participar de tallers de pintura, xerrades, lliurament de premis, berenars col·lectius i també va tornar a casa amb un somriure especial.

El més gran va comprar una rosa tant especial com les altres, plena d’un amor que només les mares poden experimentar. I també vaig rebre la flor del meu sogre, que aviat inquirí al meu marit si havia comprat la rosa corresponent.

Als carrers hi havia molta cosas per veure i per gaudir. Llastima de no poder acostar-me amb tranquilitat a les parades de la Rambles Catalunya i de Barcelona, donada la ingent multitud que omplia el centre de la ciutat en el moment que vam baixar a ramblejar. Però el dia primaveral estava tan il·luminat que res va tirar la seva brillantor.

Enhorabona Catalunya!



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per laforastera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent