Corrupció

Llegesc al setmanal del Levante-EMV, un reportatge sobre la crisis a Grècia, que és la segona part d’eixe mateix treball d’entrevistes fetes uns mesos abans, la idea és comparar com en aquest temps la situació s’ha agreujat. La impresió que trac és que el que descriu és molt semblant a l’anomenat “corralito” argentí. Pot ser vaja errada, i no tinga res a veure una situació amb l’altra, però jo el que veig son una sèrie de families del que mal s’anomena classe mitja, angoixades per que han de retallar les classes d’anglès dels nanos.

I desprès, em sobta la normalitat amb que s’ha acceptat la corrupció generalitzada, els mateixos entrevistats parlen de què l’impost extra que ara els greuja la vivenda, ve a compensar el frau generalitzat en la declaració del seu valor al moment de la compra. Falsetat que tot el món assumia com a normal.

Sempre m’ha escandalitzat eixa facilitat per acceptar les corrupteles, sembla com si el tindre el convenciment (que ni tan sols la certesa) que altres furten et donara permís per fer-ho tu també, sense escrupols. Fa anys un amic ja em digué que davant tot el que fan els que manen, quina importància podia tindre que quan estaves cobrant l’atur, treballares en negre? Encara no ho he paït.

Al tornar de València, comence un nou llibre que m’han recomanat i que anit sense saber que anava a trobar-me avui, em vaig posar al sac: Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building, de Joan Pla, edicions96. I llegesc la divisa:

“Un reconeixement als polítics i empresaris que avantposen l’ètica i el progrés del País a qualsevol cant de sirena que atempte a la dignitat personal o democràtica”.

Pot ser, encara hi ha esperança.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lafiscaldeldistricte | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent