Hi ha concerts que són com anar de convivències. El d’aquest cap de setmana ha estat així. Quatre hores i mitja d’autopista mediterrània en una furgoneta immensa. Com si anéssim en l’autocar de l’escola. Hi ha hagut temps de tot… fins hem tingut l’oportunitat d’explicar al Miki el viatge que vam fer fa una pila
No ha calgut quedar al local. Tenim els cotxes carregats d’ahir i Manresa és a prop, ens trobarem directament allà. Quan arribem a la plaça sant Domènec, l’equip de so encara no està muntat i aprofitem per a saludar a la gent de l’organització (Fundació Independència i Progrés), i fer un cafè a la terrasseta
Al nostre local d’assaig, La Taifa, les hores passen ràpid.Les parets de moqueta gris s’empapen de cançons repetides una i una altra vegada, ara amb una estrofa de més, ara amb un canvi de ritme, sense el tros que se’ns fa llarg, una mica més ràpides, una mica més lentes…La ventilació és escassa i anar
Un escampall de gent, maletes, motxilles i instruments omplíem la sala d’espera de l’aeroport de Berlín. L’avió que ens havia de portar a casa venia de Barcelona, amb el ja típic retard català. El cansament es va convertir en impaciència, era del tot impossible ser a temps a les proves de so de Torredembarra. Bastant
Quan sortim de concert ens agrada saber on anem i acostumem a informar-nos-en abans. Aquest cop però, el temps se’ns va tirar al damunt i entre vacances i dificultats lingüístiques, anàvem bastant perduts. Després d’explicar un munt de vegades que tocaríem a les afores de Berlín (era el primer cop que ens convidaven a Alemanya,
Marxem de la Granadella a altes hores de la matinada. Dormirem a Cambrils, on els pares de la Carol hi tenen una caseta i un hortet. Ens ho han deixat tot a punt, d’aquella manera que només saben fer els pares. Els ho agraïm profundament. Estem morts, la son ens atrapa abans d’apagar les últimes
Terra aspra. Camps segats, pintats de sol, fins on allarga la mirada. Salvatge oest, com diu en Vidal Vidal. Arribem a la Granadella i plou! El terra, empassa golut les escasses gotes que, de moment, no ens deixen provar so. Si a la Granadella no hi plou mai!, sentim que diu un senyor. L’aigua ens
Cap de setmana intens. Divendres vam sortir de Terrassa al migdia. Un entrepà a l’autopista i una mica de cua a la frontera. Cap a les sis de la tarda arribàvem. Vinyes i alzines vora el mar. Els pirineus, en mig dels turistes, remullen el cap a les platges de sorra negra de Banyuls. El
A mitjan agost la Vila de Gràcia celebra la seva festa major. Des que vam començar a voltar pels escenaris, aquestes festes han estat una de les cites més ineludibles de l’estiu. La plaça del Diamant, Rius i Taulet, Bailen… i aquest any la plaça Joanic.Cada vegada ha estat molt especial, ho fa especial la
Estrenem el bloc de La Carrau amb la il·lusió que sempre fa començar una llibreta nova… hem folrat les tapes amb paper de colors, hem fet punta al llàpis i anem escrivint les primeres paraules amb tan bona lletra com sabem. Com que la nostra pàgina web està de reformes, mentre acabem de pintar i