Sabates velles, reparar o vendre?

Després de l’experiència amb la modista, he provat un sabater per si tenia una revelació similar.

La veritat és que no m’ha dit el que volia sentir. Després d’una primera experiència deixant-me botes com a noves, no ha volgut tenyir-me unes sabatilles.
Com són blau marí, no em combinen gaire amb el que tinc, però tampoc les volia tirar i crear escombreries.

“Et costarà molts diners canviar el color i canviar la cremallera. Si no les fas servir, ven-les”

Una vegada superada la sorpresa de que algú pogués voler les meues sabates usades, he entrat a ebay i he provat de posar-es a la venda per un euro + despeses d’enviament.
I mira, sí que s’han venut. No sé com explicar el nivell de satisfacció al enviar-les. El pensar que algú els hi donarà més recorregut en comptes de comprar-se sabatilles noves.

Qui sap, potser les meues pròximes sabates li les compre de segona mà jo també?

 

Anar a la modista, no de compres

Ja tinc modista!

Això d’anar a la modista té una connotació un poc retro, però he aprés llegint a PuttingMeTogether que més important que les marques, el preu o la forma de la peça, la roba t’ha d’ajustar-nos bé per a quedar-nos bé. No són els nostres cosos els que han d’encabir en la roba, és la roba la que ha d’acoplar-se als nostres cossos.

Si no som gaire cosidors, anem la persona experta en ajustar una peça que és la modista. Una bona modista sap veure a primera vista què cal arreglar i ens sap aconsellar.
A mi em feia vergonya entrar i quedar com una boba, sense saber explicar-me, però ella de seguida va sentenciar que calia entrar la cintura i em va prendre la mida.

Avui he arreplegat uns segons vaquers. No sé si aconseguiré estalviar amb tanta inversió en pantalons vells, costa més l’arreglo que el que m’havia costat el pantaló. La sorpresa és que a l’emprovar-me’ls semblaven nous, m’ajustaven perfectes.De moment ja li n’he deixat uns tercers.

Com pot ser que un canvi tan mínim transforme la roba tant?