Armari càpsula, primeres impressions

Després d’un parell de setmanes provant l’armari càpsula, he de dir que amb alguna prova i error, en general l’experiència està sent molt positiva. No sols vestir-se al matí és més ràpid, sino que és més tranquil.

Havia llegit sobre la fatiga decisional o fatiga de decisió, i és cert que simplificant altres parts del dia a dia he aconseguit millorar en benestar. El que no m’esperava era notar-ho tant amb la roba perquè tampoc m’importa gaire i ja planificava abans. El fet és que ara girebé ni hi pense.

El que sí que m’està costat una barbaritat és deixar de comprar. Encara que no vaja a botigues o a les seues webs “a mirar” (per exemple avui he resistit l’Amazon Prime Day), segueixen sobtant-me necessitats imperioses de tindre noves coses. Els arguments que es monta el meu cap estan molt ben justificats: que mira quin preu, que si total és de segona mà o que si és un bàsic de qualitat, així que m’he trobat més d’una vegada amb una cistella de compra virtual a la pantalla sense saber com havia arribat allà.

Comprar el realment necessitem està bé. El que em preocupa d’aquests desitjos és que siguen efímers. Per exemple, vull unes sabatilles d’esport per reemplaçar les que tinc, però cada setmana trobe “les” sabatilles ideals i les de la setmana passada ja no m’agraden tant. Molt sospitós.

Per a evitar cedir als constants capritxos amb excuses noves, he fet un tracte amb mi mateixa: esperar. Les coses que de veritat m’agraden, les seguiré volent dintre de tres mesos i aleshores les compraré de primera o segona mà. Mentrestant, me les vaig guardant a un tauler de Pinterest. I és curiòs que, una vegada a la llista, el desig es calma i comença el pensament crític.

Per saber-ne més: