Ja podien sortir els socialistes intentant minimitzar els efectes del 13-D, amb Montilla al capdavant. Fins i tot ja podia dir el Pepe Zaragoza que el 13-D serviria, si de cas, per perjudicar l’estatut. La realitat és tota una altra: això de les consultes els preocupa, i molt. (segueix…)
Tant, que els ha faltat temps per intentar una tímida reacció “a la
canadenca” (és a dir, fent servir la pastanaga en lloc del bastó):
només dos dies després de les consultes, el ministre del ram anuncia
una oferta de nova organització del Prat i aviat una altra per Rodalies
-dues de les reivindicacions amb més consens en l’espectre del
catalanisme.
És una oferta clarament insuficient, però la cosa interessant és que no
l’haurien feta, i menys tan ràpidament, si no tinguessin por de
debò. Com els distribuïdors del cine, que no haurien proposat passar del 3
al 6% de pelis en català si no fos perquè ara la llei va de debò. De
nou, clarament insuficient, però significatiu, ja que fins ara, ni això.
Les enquestes de la UOC i del CEO ja deien que els federalistes, davant d’un referèndum “vinculant”, es passarien en massa a la independència. El 13-D diu que, si volen de debò un Estat federal, cal que es facin directament militants independentistes: els espanyols no plantejaran l’alternativa federal fins el dia abans del referèndum de ratificació de la independència…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Avui, mentre tornava cap a casa, he pensat el mateix: si no el preocupa les consultes, com poden presentar un canvi de model en la gestió dels aeroports al cap de 2 dies? A veure, si per pactar el ‘nou’ sistema de finançament van fer teatre durant mesos. A més, Aena controla completament la gestió de l’aeroport del Prat, amb un model de gestió que només prima l’aeroport de Barajas. Quina pressa podrien tenir?
Pensat-ho bé crec que serà com la negociació del sistema de finançament: ho allargarant fins a les eleccions catalanes (amb estires i arronces, teatre vaja, i els mitjans de comunicació en feran el serial) i just abans de les eleccions en firmaran l’acord. Quedaran com uns herois!!!
Passar d’un 5% al 50% costa, però del 30% al 50%, no tant, i menys amb el que ens han estat fent.
Una de les conclusions que s’en poden treure, és que anem marcant l’agenda, caldria que es continués així, nosaltres a la nostra, que tenim feia a reconstruir un païs. No cal esperar a saber si ens re-escriuen l’estatut (per intepretar-lo) o si en tatxen articles: tenim altres maldecaps i cap d’ells ha de ser un estatut.
Joaquim Duran
(Sento que el comentari estigui una mica deslligat, però tenia ganes d’escriure)