I per què Turquia no atura els salvatges? Dimecres 1

Avui ens llevem a Istanbul amb les notícies kurdes a la TV i un no parar de trucades amb la nostra gent dins de Kobanê. Costa de creure, però vam portar amb cotxe al meu cosí i el cosí del meu pare a tres-cents quilòmetres de la frontera, i l’endemà parlem amb ells i tornen a ésser dins de Kobanê, recollint coses i vigilant la casa (quan ja hi ha bombardeigs al nucli urbà). És com si Kobanê tingués una mena d’energia que atrau la seva gent cap endins una altra vegada (fins i tot nosaltres vam estar a punt de quedar-nos-hi, quan hi vam entrar la setmana passada). Suposo que és un sentiment difícil d’explicar, però fàcil d’entendre.

D’entre les últimes noticies que en tenim, l’aviació nord-americana ha bombardat posicions de l’Estat Islàmic prop de l’antena de ràdio de Kobanê. Atacs absolutament insuficients, que no han aturat el lent avanç dels bàrbars. Al llarg de tot el perímetre de Kobanê, les excavadores han foradat una línia d’un metre de profunditat a terra perquè els tancs dels islamistes no els puguin creuar. Després el fill d’en Bozan, un cosí del meu pare, ha rebut un morter a la cama que li ha rebentat els músculs sense afectar-li els ossos. Veig la foto de la ferida i no puc aguantar la mirada.

I, finalment, tenim totes aquelles notícies que apunten a la doble moral del govern turc d’Erdogan. Els ferits de l’Estat Islàmic, els porten a la població turca de Nizip, molt a prop de Jarablús, al costat de la frontera, a través de la porta de Qarqamish. S’han vist fotos dels seus ferits a l’hospital privat de Nizip. El paper de Turquia respecte de l’Estat Islàmic és encara incert perquè les autoritats turques han ajudat moltíssim els refugiats kurds de Kobanê (encara que els hagin faltat moltes mans), però tothom es pregunta per què l’excercit turc, un dels més potents de la regió, no ataca les posicions de l’EI. De vegades, un té un fort sentiment d’impotència i de frustració, sobretot tenint en compte que per als Estats Units i Turquia, atacar les posicions de l’Estat Islàmic seria relativament senzill.

Continuarem molt pendents de la situació a la frontera i al si de Kobanê, i intentarem donar suport als refugiats des de les activitats que es comencen a desenvolupar a Barcelona. Però no perdrem pas l’esperança i la creença basada en el fet que tot allò dolent s’acaba esvaint, i tot allò bo roman. Una idea potser simplista i ingènua per part meva, en la qual crec.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per kobani | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent