Quan allò que és extraordinari es converteix en quotidià és la revolució. Aquesta pintada la vaig veure escrita a una paret ja fa molts d’anys. Potser eren les restes supervivents d’una frase del maig del 68. És igual. Fa poc, quan vaig sortir de veure la pel·lícula Brokeback mountain, la vaig recordar.
Desprès de crear una història d’amor entre dos homes com ho fan a aquesta pel·lícula, molts prejudicis i suposades certituds infranquejables són vençudes. Fasbinder a Querelle feia omnipotent l’home en la seva homosexualitat i la dona quedava relegada a acabar d’omplir la resta. Res a veure amb el film d’Ang Lee: Aquesta és una història d’amor tan natural i apassionada que li pot passar a qualsevol… si te sort. On l’homosexualitat no hi té res a veure. Només la història d’amor entre dues persones, en aquest cas entre dos homes. De la mateixa manera que l’argument s’escenifica en els paratges dels pastors bascos de Montana o de Nevada, que no ho sé del cert, i en el món mascle dels cowboys, també hagués pogut servir l’escenari del món del futbol, el d’una caserna de la guàrdia civil o el de la vida quotidiana de qualsevol poble de qualsevol lloc i de qualsevol temps. El que passa a aquesta pel·lícula potser comença a ocórrer de manera natural, i això és extraordinari i no gens dolent. Ja ho deia en Sisa, qualsevol nit pot sortir el sol.
Joan Vicenç Lillo i Colomar.
22 de gener de 2006
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!