Eduardo Jordà, articulista del Diario de Mallorca, ha publicat avui dissabte 17 de desembre, un article on fa referència a una carta al director meva al mateix diari. També aprofit per transcriure un article de Joan Pla, periodista del Mundo de Balears, on compara Eduardo Jordà i Tomeu Martí, aquest darrer article és de l’any
Quina claredat la d’aquells dies. Un dia mirava el rostre serè i vell de la padrina, asseguda a la clastra a una cadira baixa, absorbint la caloreta del sol. Els seus ulls clucs reposaven i jo pensava que bé li calia un descans. Encara se’n recordava de Marsella, del cementiri de Marsella. Encara me demanava
Quan era nin vaig tenir la gran sort de viure un estiu a sa Font Figuera. Era en un ambient matriarcal, on els meus germans i jo corríem tot lo dia pels oliverars, torrents i muntanyes d’aquella extensa finca. Vora les cases teníem gallines, conills i ens alimentàvem amb llet de cabra. Quan l’estiu era
“Quin arbre és que fa sa fruita més petita que un ciuró: primer es verda, llavors groga i després com un carbó?” Voldria poder resumir tot el que vull contar del lledoner, per això procuraré no repetir el que podeu trobar a qualsevol llibre, enciclopèdia o a internet. A pesar de tot “d’un lledó en
No tenc cap dubte que més prest que tard, a les Illes Balears hi haurà un daltabaix electoral del PP. També crec que, si be el PSOE se n’aprofitarà, no ho farà augmentant la seva força sinó en la debilitat del seu adversari més important. Es tractarà d’un afebliment important de les opcions més espanyolistes.
…El plorar de la font en mig del bosc oblidada.El somriure del riu jugant amb l’om a l’espill.El marcir-se la flor sobre la tomba deixada… Ram-mar (P.Ramon Martí). Els grandiosos oms de la ciutat de Sória, a Espanya, fa anys que es varen morir. Encara vaig ésser a temps de veure’ls vius, però ja estaven
Ahir vaig anar a passejar pel Castell, i des d’aquell esplèndid mirador vaig albirar una filera llarga de color marró i groguenc entre el verd de les marjades. Varen resultar ser els plataners de Son Fortesa amb les fulles vestides per caure. Avui, 29 de novembre, no he pogut deixar de passar per aquell indret
El paisatge arbrat d’Alaró ha canviat al llarg dels temps. Com eren els boscos que poblaven l’esquena de Los d’Amunt, la zona baixa de Ses Basses, les voreres dels torrent de Solleric, les marjades del que ara són ametllerars dels trasts de Son Fiol o de Sa Teulera? I més endavant, quins cultius d’arbres ens
Quan la suor em regalima cap als ulls l’escamp amb la flor de l’estepa joana, me n’unt els cabells i llavors alen fort i torn caminar. Els viaranys i caminois em troben a mi… "…una persona jove i bella és un accident de la natura, una persona vella i bella és una obra d’art": A
Setembrines Dia dinou de setembre. He escoltat i he vist el primer ropit de l’hivern. Era baix la cova de Sant Antoni, un lloc on encara jo no hi havia arribat. He recordat, però, el jove que l’estiu del 76 hi va morir quan escalava. No he trobat cap bolet, però la vista era magnífica.
El sol omplia el silenci d’un migdia de juliol a l’era i un vent calent l’encenia. Un pagès de nom Bernat, duia una camisa blanca i un capell de palla i donava voltes a l’era damunt el corró que la mula estirava. Una dona vestida de negre, amb un mocador vermell al cap que li
Arreu dels Països Catalans hi ha dones i homes que han desvetllat la seva consciència de pertànyer a un poble que no és l’espanyol. Consciència, també, de ser part d’un poble històricament maltractat per un dels imperialismes més cruels, l’espanyol i per un dels estats més anihiladors cultural i lingüísticament, el francès. Les eines d’aquests
Un dels descobriments més rellevants de la biologia actual és el de la importància que, per a l’evolució de la vida a la Terra, ha tingut i segueix encara tenint l’ample món microbià, dins del qual els bacteris brillen amb personalitat pròpia. Les darreres investigacions ens confirmen que, a pesar de la seva invisibilitat per
He cercat i no he trobat un document històric, que tenc per cert, del que potser vosaltres heu sentit parlar. Es tracta d’un discurs molt digne, de rendició, per part d’un cap sioux o pell roja davant el Govern de l’home blanc dels Estats Units. La referència que cercava en aquest discurs és l’actitud de
El mes de Febrer de 2003 vaig anar com a voluntari amb un grup de gent de les Illes que el Govern de n’Antich a les Illes va organitzar per anar a ajudar amb les tasques de neteja del txapapot. La tasca que se’m va encomanar, entre d’altres, va ser la de recòrrer un llarg