L’alzina és massa important a les nostres terres mediterrànies com per a tractar-la individualment: cal relacionar-la amb la comunitat climàcica a la que dona nom, l’alzinar.
Antoni Bonner al seu utilíssim llibre “Plantes de les Balears” ens diu que les plantes més característiques del Quercion ilicis són: Quercus ilex (alzina), Arbutus unedo (arbocera), Lonicera implexa (mareselva), Asparagus acutifolius (esparreguera d’ombra), Ruscus aculeatus (cirerer de betlem), Euphorbia characias (lletrera visquera), Daphne gnidium (matapoll), Teucrium chamaedrys (alzineta), Phillyrea latifolia (aladern de fulla ampla), Rhamnus ludovici-salvatoris (llampúdol bord), Erica arborea (bruc). Totes elles presents a Alaró.
En una interpretació molt més generosa quan a la quantitat de plantes (i al meu entendre un pèl exagerada), Ramon Folch a “La vegetació dels Països Catalans” ens parla de l’alzinar baleàric (Cyclamini-Quercetum ilicis), ciclamen i alzina, la composició vegetal del qual està format, a més de les anomenades abans, per els següents arbres, arbusts, lianes i herbes: Pi blanc (Pinus halepensis), mata o llentiscle (Pistacea lentiscus), rogeta (Rubia peregrina), aritja (Smilax aspera), ridorta (Clematis flammula), ullastre (Olea europaea var. oleaster) argelaga negra (Calicotome spinosa), esbarzer (Rubus ulmifolius), estepes (Cistus albidus, C. salvifolius), pa porcí (Cyclamen balearicum), fraret (Arisarum vulgare), càrritx (Ampelodesma mauritanicum), llistó (Brachypodium retusum) etc.
A Alaró i a Mallorca, l’alzinar és la comunitat climàcica primitiva i també la potencial. Encara que es parla molt del factor humà com a afavoridor de l’establiment de l’alzinar a casa nostra, el cert és que per condicions climàciques la comunitat de l’alzinar hi era en un temps indeterminat però llunya, i tornaria a ocupar els llocs que per causes de canvis provocats per l’home, deixaren de ser-ho. El foc, les tales i eixermes excessives, l’explotació abusiva per a fer carbó i llenya, l’activitat ramadera intensiva de porcs, ovelles i sobretot cabres, la colonització agrícola, els moviments de terra per a obertura de camins forestals, provocaren la desaparició de molts alzinars.
Actualment, però, amb el ventall d’espècies assenyalades anteriorment, existeix un procés dinàmic cap a l’establiment del bosc propi d’aquí, l’alzinar. Malgrat s’hagi de passar primer per diferents estadis que no consideram alzinar però que ho són, com per exemple el pinar. No s’ho han mirat bé els que indiquen que “els pins se mengen les alzines“. És ben bé al contrari. Quan observam les capçades dominants dels pins sobre l’alzinar pensam que guanyen els pins, però aquests són infèrtils: poques llavors germinaran dins l’espessor ombrívola de l’alzinar i els que així ho facin moriran joves cercant la llum impossible d’assolir. Els pins vells un dia cauran i no seran res més que matèria orgànica que l’alzinar engolirà.
Així, doncs, aquest procés dinàmic de la vegetació cap a l’establiment futur de l’alzinar el trobam a Son Guitard, Clot des Guix, Cas Secretari, Es Rafal, S’Estret, Es Verger, Es Castell, S’Oliveret, Son Curt, Son Penyaflor, Ca’n Cladera, Son Bergues, S’Alcadena, Sa Font Figuera, Oliclar, Solleric, Son Cocó, Son Ordines, Es Tossals Verds etc. és a dir gran part del territori d’Alaró. Existeix, però, un perill especialment greu per a la supervivència d’aquest bosc: les cabres. Antigament aquests animals estaven controlats per pastors, avui són considerades legalment espècie cinegètica, és a dir animal silvestre. Un exemple clar de com són capaces de degradar l’ecosistema de l’alzinar el tenim al Castell d’Alaró. En seguirem parlant.
Joan Vicenç Lillo i Colomar.
Alaró a 18 de gener de 2006
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!