jvlillocolomar

... de cel i de llum pura...

26 de juliol de 2005
Sense categoria
0 comentaris

L’addicció a l’amor: “sense tu no puc viure”

Ens han convençut de que la nostra felicitat depèn de que qualcú del sexe oposat ens vulgui. Ens han rentat el cervell amb contes infantils, anuncis publicitaris, cançons, pel·lícules… Ens hem de posar guapos/es, ser simpàtics/ques, atractius/ves…. I a espavilar que hi ha molta de competència!

Necessitem oxigen, aigua, menjar, moure’ns, descansar, no passar fred, ni calor… però l’amor no és necessari. És impossible aconseguir que qualcú ens vulgui a totes hores, tots els dies de l’any. L’oxigen sí que és una necessitat. L’amor no és més que un desig. Està bé desitjar una relació amorosa amb algú. És un plaer deliciós tenir una relació amistosa amb algú a qui estimes. Però el nostre benestar no depèn de acaronaments i atencions externes.

Al començament de la vida si depenem d’atencions i estimació per a madurar i arribar a ser independents. Si no satisfem aqueixa necessitat, correm el perill de ser uns/es penjats/des de per vida. De grans allò que necessitem és del nostre propi amor. Em puc sentir desgraciat/da i insatisfet@, a pesar de ser estimat/da. Si no som feliç tot@ sol@ tampoc ho puc ser acompanyat/da. No esperem de l’altra persona qualque cosa que no et pot donar: autoestima i auto respecte.

Em puc sentir atret@ per persones dependents. O puc cercar a qualcú que em protegeixi. Però aquestes relacions basades en la dependència, són destructives i no permeten el ple desenvolupament de les persones. Sempre estarà molestant la por a ser abandonat/da o a la mort de la parella.

Si no estic obsessionat/da en que m’estimin, em dedico a desenvolupar altres facetes de la meva personalitat. Torn atractiu/va i “amable”. Si som dependent exigiré massa atenció dels/les demés. La meva ansietat em dificultarà l’atracció de qualcú del sexe oposat, o fer que una relació se faci agradable i duradora.

És molt diferent desitjar l’amor que creure que l’amor és una necessitat vital. És bo desitjar amics/gues. Però hem d’assolir el no sentir-nos desgraciats/des quan estem sols/es. Estar sol@ no és una maledicció. Te les seves avantatges!. Podem fer moltes coses agradables en solitari. Ens hem de llevar del cap la falsa suposició que qualsevol activitat no és satisfactòria si no tenim amb qui compartir-la. Allò que ens fa sofrir és allò en el que pensem. I els pensaments els podem canviar. Pensaments irreals com: “No tinc acompanyant, llavors no som atractiu/va i desitjat/da, llavors som desgraciat/da i la meva vida no te sentit”.

                                                    Eneko Landaburu

                        Per a la revista ALDAPA de Iruña Zaharra (any 2002)

                                                PER A SABER MÉS:

“La adicción al amor” capítol 12 del llibre SENTIRSE BIEN, de David Burns M.D. (1980), a Ediciones Paidos. Barcelona 1990.

“¿Es amor o es adicción?” (1998) Schaeffer, Brenda

Editor: Ediciones Apóstrofe, S.L.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!