jvlillocolomar

... de cel i de llum pura...

28 de novembre de 2005
Sense categoria
0 comentaris

Els arbres d’Alaró.

El paisatge arbrat d’Alaró ha canviat al llarg dels temps. Com eren els boscos que poblaven l’esquena de Los d’Amunt, la zona baixa de Ses Basses, les voreres dels torrent de Solleric, les marjades del que ara són ametllerars dels trasts de Son Fiol o de Sa Teulera? I més endavant, quins cultius d’arbres ens aportà la cultura romana i musulmana? Quan s’empeltaren les primeres oliveres, magraners, atzeroleres, ginjolers, vinyes, figueres…? Quan arribaren els primers eucaliptus australians o figueres de moro americanes?

A grosso modo i pel que sabem gràcies als científics, dues són les comunitats vegetals climàciques principals de les terres de Mallorca: l’alzinar (Quercion ilicis) i l’ullastrar (Oleo ceratonion). L’establiment d’ambdues depèn sobretot de la pluviometria: l’alzinar és més exigent en quantitats pluviomètriques que l’ullastrar, capaç de viure a llocs més àrids. Pel que fa a Alaró l’alzinar és el bosc que hi devia estar establert en èpoques talaiòtiques i el que s’hi establiria en un futur sense entrebancs provocats per l‘homo sapiens. Ara no entraré a valorar l’efecte herbívor important que el Myotragus balearicus pogués haver tingut a la vegetació de Mallorca i per tant en la formació dels seus boscos

 

En tot cas el que pretenia amb aquesta introducció no era fer una mena d’història paisatgística o botànica del nostre entorn, sinó parlar dels arbres d’Alaró, dels que hi són de “sempre”, si és que en botànica es pot emprar aquest terme, els que foren creats per l’acció cultural de l’home, i els que vingueren directament dels nous continents. Perquè imaginem-nos que Mallorca és una illa poblada d’alzines, ullastres, cirerers de pastor etc. Si mai ningú hagués pogut entrar ni sortir, com ho haguérem fet per tenir oliveres, aglans dolços, prunes o nesples? Si sembram un milió d’olives, quantes oliveres ens germinaran? Si sembram un milió d’aglans dolços, quantes alzines dolces sortiran? Si sembram un milió de pinyols de figa, quantes figueres de coll de dama o d’ull de perdiu o hivernenques aconseguirem? Cap. Així, doncs, com ho haguéssim fet per tenir oliveres, ametllers, figues o alzines dolces? És ben cert que l’olivera no la creà Deu directament, sinó la cultura humana.

 

Conec un olivar que, en posaria messions, encara no l’ha tocat mai un motor de serrar. Per qualque raó que no he anat a esbrinar al pinar li ha costat establir-s’hi i fer-s’ho seu, com sol passar. Potser l’alçada impressionant dels troncs de les oliveres i el substrat argilós ho ha dificultat. Fa més de cent anys els sons de les destrals devien sonar tot lo dia pels alzinars i oliverars de Mallorca. És possible que hi hagués més arbres monumentals amnistiats forçosament. Amb el motoret de serrar va ser més fàcil acabar amb arbres centenaris, així i tot la sensibilitat humana ha permès salvar-ne molts. En seguiré parlant.

Joan V. Lillo i Colomar.

Alaró a 27 de novembre de 2005.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!