jvlillocolomar

Covardia i càstig

 A vegades he pensat en ser subscriptor del DdeM només per llegir els articles i opinions den Maties Vallès, no només per actualitat periodística, sinó també, o sobretot, per gaudir d’un enginy i qualitat literària remarcables. Tot amb el ben entès que a vegades  no som coincident dels seus parers i ja no parlem de la línia espanyolista inassequible d’altres signants d’aquest diari. La ideologia independentista del Països Catalans té presos polítics i a l’exili, als que, a l’article d’avui, dia de Santa Catalina, Vallès qualifica de covards. Tothom sap, i en Maties segurament també, que en una Europa de valors fundacionals democràtics en vigor, Catalunya avui seria una República independent i no una regió monàrquica espanyola. Ho seria gràcies a la valentia democràtica del referèndum d’autodeterminació de l’u d’octubre. Només la violència estatal i la traïció europea, una vegada més, ho ha evitat. Els dirigents independentistes es presentaren de manera voluntària davant el TOP i foren empresonats, en la més que  tradicional i clàssica forma de fer político-judicial espanyola. Si posteriorment aquestes persones, honrades, honestes en el compliment del mandat democràtic, activen una estratègia per sortir en llibertat, no és per covardia, sinó per un simple fet ben fàcil d’entendre,  la necessitat humana d’abraçar als seus fills: Junqueres 2 fills, Forn 2 filles, Mundó 3 fills, Borràs 2 fills, Bassa 1 fill, Turull 2 filles, Rull 2 fills, Romeva 2 fills, Jordi Sànchez 3 fills, Jordi Cuixart 1 el nadó. Això no és covardia, Vallès, covardia  és mantenir i utilitzar estaments policials i judicials d’herència franquista, com la Guàrdia Civil o el TOP -AN, per impedir la democràcia, els resultats de la seva pràctica i el càstig a qui ho intenta fins a les darreres conseqüències, que són les que estem vivint. Gràcies.

Joan Vicenç Lillo Colomar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!