jvlillocolomar

Un dels descobriments més rellevants de la biologia actual és el de la importància que, per a l’evolució de la vida a la Terra, ha tingut i segueix encara tenint l’ample món microbià, dins del qual els bacteris brillen amb personalitat pròpia. Les darreres investigacions ens confirmen que, a pesar de la seva invisibilitat per a l’ull humà, el món microbià conforma la major part de la biomassa del planeta, biomassa en la que la vida multicel·lular animal no és més que un lleu matís. Una altra de les sorpreses que s’han trobat els científics és comprovar que els bacteris han colonitzat els nínxols més extrems del planeta: els gelats deserts antàrtics, els llacs sulfurosos de Yellowstone arribant fins a les profunditats abissals de les dorsals oceàniques on el món bacterià procrea i és font de la vida més complexa a les proximitats de les fugues termals que provenen del magma líquid que jeu baix l’escorça terrestre.

GARA, Opinió, 18 de setembre de 1999.  

                                         BACTERIS SOLIDARIS. 

Sobre com la ciència pareix demostrar la superioritat de la cooperació sobre la competència.                                                                               

Alfontso Martínez Lizarduikoa * Doctor en Enginyeria i filòsof.

I tan mateix, en començar a analitzar l’ADN del món bacterià és quan els biòlegs han trobat un vertader miracle evolutiu. Sembla que tot el que és viu al món, tant el que és microscòpic com el que és macroscòpic, evolucionà fa uns 3.800 milions d’anys a partir de uns bacteris especialitzades en metabolitzar a altes temperatures (termòfiles). D’elles sorgirien, posteriorment, el que els biòlegs consideren les tres grans branques de l’evolució: els arqueobacteris (bacteris primitius), els bacteris pròpiament dits, i una altra línea de la que sorgirien les cèl·lules amb nucli. Aquestes, a la vegada, generarien múltiples branques, una de les quals, perduda entre el fullatge, representaria als animals i a l’home com a flor de un dia.

Aquest nou arbre evolutiu, que ja ha començat a ser ensenyat a algunes escoles, no és més que el reflex de la importància que se li assigna avui en dia al món bacterià en mitjans científics i de la relativa importància que en termes evolutius s’adjudica a l’ésser humà. L’ésser humà no és més que un conjunt de colònies bacterianes sincronitzades, i la mort física de l’home no té el seu equivalent en termes bacterians, ja que els bacteris poden viure després de la nostra mort en nous ecosistemes més simples. El que l’ésser humà hagi estat capaç de colonitzar tota la Terra i inventar sofisticades tecnologies, encara que a nosaltres ens sembli determinant en termes evolutius, pot ser no ho sigui tant. Si la nostra tecnologia provoqués una catàstrofe nuclear o es produís una crisi bioclimàtica generalitzada, ambdós casos cada vegada més versemblants, les conseqüències serien fatals per a l’espècie humana però no per el món bacterià, el qual seguiria reproduint-se en els seus nínxols base preparant-se per a noves aventures evolutives. En aquest supòsit, la humanitat només hauria estat un llampec passatger, un intent fallit, de les múltiples possibilitats que ofereix la sincronització bacteriana.

Els bacteris són el millor invent de l’evolució. Són els primers éssers vius sorgits en el nostre planeta i, des de el seu naixement, han viscut en ell ininterrompudament durant milers de milions d’anys, sense que cap factor desestabilitzador pogués acabar amb ells.

A més, els bacteris han estat l’origen de invents fonamentals per a la vida. Inventaren la fotosíntesi i amb ella l’atmosfera que avui respirem tant animals com persones; inventaren un tipus de sexualitat horitzontal que els ha fet poc menys que immortals; inventaren la respiració aeròbica i el moviment i com a culminació, aconseguiren dissenyar una nova estratègia que els feu crear un nou tipus d’ésser: la cèl·lula amb nucli (eucariota), un invent revolucionari sense el qual nosaltres no podríem contar aquí aquesta història.

El invent de la cèl·lula eucariota fou fruit de una estratègia que està sorprenent fortament als científics. Enfront de les tesis del darwinisme social, que basen la construcció del món viu (i també del social) en la competència, arribant a justificar el competitiu món capitalista com a mer producte de una llei natural enfront de la que res no es pot fer, vat aquí que els insignificants bacteris ens proclamen que els majors assoliments evolutius que s’han donat en el nostre planeta s’aconseguiren amb la cooperació. Les mitocòndries, els cloroplasts o les espiroquetes cel·lulars foren, sembla, bacteris que, després de milions d’anys de vida independent, al final, decidiren (és un dir) cooperar. Les darreres investigacions de Lynn Margulis arriben a l’extrem de considerar al cervell com un conjunt de bacteris cooperants especialitzats a enviar y a rebre estímuls elèctrics. Segons aquesta visió, el cervell humà no seria més que una colònia bacteriana especialitzada en segregar pensament.

Aquests nous camins que la investigació científica està obrint en relació al micromón sobre el que està construïda la vida resulten francament estimulants, en comprovar que la cooperació pareix constituir la base de les majors aventures evolutives que s’han donat al nostre planeta, al temps que ens empenyen a pensar que la cooperació és una qualitat emergent de gran potencialitat i futur, i no un error evolutiu com ens volen fer creure amb insistència els pensadors del capital.

Fins aquí l’article d’opinió signat pel doctor Alfontso Martínez Lizarduikoa. Ara m’agradaria donar part de la informació publicada arran d’uns fets que n’hi ha que qualifiquen com a “segrest”.

Aquesta persona quan tornava de casa seva el 31 de març de 2004, fou detingut per agents de paisà de la policia espanyola. Aquest operatiu fou ordenat per el Jutjat Central de Instrucció núm. 5 de la Audiència Nacional Espanyola, el titular del qual és el jutge Baltasar Garzón.

La companya de Martínez Lizarduikoa, la historiadora Alizia Stürtze, es trobava a la finestra del seu domicili quan va veure que el professor tornava del campus. Quan Stürtze va accedir a dins de la vivenda, un veí cridà per el porter automàtic informant que agents de paisà havien esposat a Alfontso Mtnez. Lizarduikoa i que es disposaven a introduir-lo a un cotxe policial camuflat. Stürtze i el fill d’ambdós baixaren al portal i veren que, efectivament el professor es trobava esposat al interior del vehicle.

Ambdós varen requerir als policies que oferissin qualque informació sobre els motius de l’arrest i exigiren que mostressin la pertinent ordre de detenció, a la qual cosa els agents respongueren accelerant violentament l’automòbil. Segons la família, el fill va haver d’esquivar el cotxe que abandonà el lloc a gran velocitat.

Baltasar Garzón acusa el professor universitari Alfontso Martínez Lizarduikoa d’haver actuat de “mediador” en el cobrament del denominat “impost revolucionari”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!