Al Zeimer

Impressions

6 de novembre de 2006
Sense categoria
15 comentaris

Que em tornin el meu vot !

Això no és el que jo he votat. Jo vaig donar el meu suport a una força catalanista (ERC) per a que es fes un govern catalanista. I ara em sento decebut. No, estic cabrejat! No entenc com poden haver renunciat a la meitat de les conselleries, a canvi de fer president Montilla (que ja sabem de quin peu calça en l’esperit nacionalista) i a sobre quedant amb menys conselleries que les que li oferia CiU.    

Si el meu vot ha de servir per això, que me’l tornin. Al cap i a la fi és el meu vot. I jo no vaig votar pel tripartit. Per a mi, ERC ha deixat de ser el meu partit de referència. L’any 2003 ja em vaig sentir enganyat, però també és cert que en aquell moment pesava més la necessitat de canvi, per higiene democràtica. Però hem tingut 3 anys de desgovern, que ha destrossat la imatge del país, i que ens ha demostrat lo malament que es pot arribar a fer. I ara i volen tornar? No ho entenc. Potser sóc molt obtús, però si no m’ho expliquen millor no entec quins avantatges li veuen  a un nou tripartit. I que no em vinguin amb les collonades de la politica social. Amb un govern nacionalista també es poden fer polítiques socials, i per això votava ERC, perque marquéssin de prop els de CiU. Però m’han tornat a estafar. No ho faran una tercera vegada.

  1. Estic amb tu. ERC ha deixat de ser referent per nosaltres, sols volen ocupar l’espai del PSC catalanista.

    El més trist ha estat perdre l’oportunitat d’un pacte nacional, la força que haríem tingut a Madrid hauria estat molt beneficiosa pel país.

    Polítiques socials¿? possibles amb CiU. Polítiques nacionals? Impossibles amb Montilla. Per fer polítiques socials al paìs PRIMER CAL EL PAÍS cullons. Algo tan obvi cal repetir-ho mil cops? Quina colla de rucs.

    El que ha fet ERC és un error de la dimensió del pacte CiU-PP. La propera cita són les municipals, i els ho recordarem amablement amb el nostre vot 🙂

  2. Si haguessin pactat amb CiU, jo també m’hagués sentit traït(socialment i nacionalment). Socialment, perquè amb ciu no s’haguessin pogut fer polítiques socials, i nacionalment perquè ciu ja ens ha traït quan li ha convingut. Ja n’hi ha prou de tanta demogògia. Ara resultarà que tots els que van votar erc volíem un pacte amb ciu. Doncs no, la gran majoria el que vol és que hi hagi un pacte de les esquerres.

    Cremar els ponts d’entesa té aquest problema. Després de dvd, de les declaracions del Duran (quin pàjaru), de trucar la portar primer al psc (abans que un pacte nacional)… que esperaven, que erc els rebés amb els braços oberts (o el cul obert)? Vinga home!

  3. Ja se sabia que ERC anava pel tripartit, i més tenint en compte que ha estat CiU qui ha anat a sac a buscar al PSC.  Però abans hi era ERC.

    I me n’alegro molt, perquè amb el pijo burgés d’en Mas estàvem comdemnats no només socialment (si no ets de l’OPUS o de la burgesia catalana tradicional), sinó també des del punt de vista nacional, on ja sabem el pc que es mou CiU.

    Primer, progrés social; després, amb la majoria absoluta, ja anirem més enllà.

  4. Potser sí que ets molt obtús. No ho has pensat mai?

    Per començar t’has cregut que hi ha hagut desgovern durant aquesta legislatura. Perquè? Quina base tens per aquest argument? Potser jo te la puc dir…cap. Cap ni una. Creus que hi ha hagut desgovern perquè en Madí ha volgut que t’ho creguis. Simplement. Tant t’ho han repetit que al final t’ho has cregut.

    En segon lloc, tu no vas votar pel tripartit. És veritat. Tu vas votar a una formació que t’ha merescut confiança. Tu mateix ho has dit. Fa tres anys vas sentir-te enganyat, però després vas adonar-te que potser no era tant mala idea deixar CiU fora del govern.

    La imatge del país s’ha vist afectada perquè s’ha mostrat tal com és. Simplement. S’ha mostrat que la direcció dels que es fan dir nacionalistes és bàsicament regionalista i que la direcció dels que es fan dir catalanistes defenestra a la facció catalanista.

    La imatge del país s’ha vist tocada perquè el senyor Mas ens va vendre a baix preu.

    O de veritat creus que si l’estatut del 30 de setembre hagués arribat intacte a Madrid (encara que l’haguéssin tombat), la imatge del país s’hagués resentit?

    Tu vols un pacte nacionalista. Ok. Perquè això passi, com a mínim n’hi ha d’haver dos que ho siguin. Ara per ara no els sé contar.

    Tu vols un pacte nacionalista. Jo vull la independència d’aquest país. I la independència d’aquest país no serà possible si Convergència no és sobiranista, però sobretot no serà possible si els inmigrants que fa 40 anys que viuen a Catalunya no se n’adonen que tant li fot si mana Pujol com Maragall o fins i tot com Montilla. Que amb espanya no anem enlloc.

    Aquesta és la gran aposta. Aposta arriscada perquè el PSC és possible que ens faci el llit.

    Però és l’aposta necessària. No podem deixar que PSC-PSOE vulgui recuperar els 3 escons perduts de Ciudadanos. Hem de desenmascarar-los del tot. Encara que això suposi perdre el teu vot.

    La independència de Catalunya ho exigeix.

    Mas posa de president Montilla

  5. El teu vot, el vot blanc i l’abstenció són molt respectables però també són una demostració que no percebeu el PERILL en majúscules. Aquest perill era imminent. El perill de l’abús de poder. I ara…què?

  6. Engrunes

    Joan Oliver

     
    Tripartit bis

    Les previsions s’han imposat i és ja pràcticament segur que tindrem un nou govern tripartit. Esquerra tenia la decisió presa de fa temps, i només ha utilitzat les converses amb CiU per forçar el seu paper dins del nou govern tripartit. Un tripartit que, en contra del que ara diuen, no va guanyar les eleccions. La consigna que PSC, Esquerra i Iniciativa repetien la nit electoral és falsa. No és cert que CiU obtingués 48 diputats i el tripartit 70. El cert és que CiU va obtenir 48 diputats i el govern d’esquerres 12. Els 12 diputats d’Iniciativa que, a diferència d’Esquerra i el PSC, es va presentar a les eleccions dient quina era la seva opció de govern. 48 a 12, aquest és el resultat. Bona part dels 58 diputats que sumen PSC i Esquerra són diputats obtinguts gràcies als jocs de mans.

     
    Jocs de mans

    El PSC va basar tota la seva campanya a dir que volia un govern fort i a deixar entendre que no hi hauria nou tripartit. Al final de la campanya, quan ja era evident que CiU guanyava de llarg al PSC, en Montilla va dir que només presidiria un govern si era "de progrés", però fins i tot llavors va deixar implícitament oberta la porta a formar part d’un govern amb CiU, encara que en aquest cas no podria presidir-lo. Esquerra s’ha passat la campanya intentant recuperar per la via de la solemnització allò que alguns en deien equidistància. Ara formen un govern d’esquerres. Hi tenen tot el dret, però ells saben i tothom sap que si s’haguessin presentat a les eleccions dient la veritat, dient que la seva voluntat era reeditar el tripartit, avui no tindrien els escons necessaris per formar majoria.

     
    Abstenció i vots en blanc

    Tots els partits es queixen de l’abstenció. A mi em preocupa tant o més l’insòlit percentatge de vots en blanc que hi ha hagut a aquestes eleccions. No se m’acut cap manera més eficaç de desincentivar la participació dels ciutadans en la vida pública que decidir la formació del nou govern sense tenir en compte els resultats electorals. Si tant li fa guanyar de dos que d’onze, si els partits no tenen el coratge i l’honradesa de dir als votants què en faran, del seu vot, ¿algú em pot explicar per què s’ha de votar un partit o l’altre?

  7. Ai que en sou de gamarussos els votants d’ERC! Menys mal que els vostres liders tenen una mica més de llums i no han repetit el suicidi electoral de pactar amb CIU-KKK que va portar al partit republicá a desapareixer de la vida política durant tots els anys 80’s.

    Fan un DVD insultant-vos, us tracten de postre a les negociacions i encara voleu ser la minyona dels convergents, justament ara quan el PSC ha demostrat ser capaç de desafiar al PSOE i al Govern Central. 

    Política social amb un partit d’extrema dreta, neolliberal, ultracalista, racista i homofob? Ja m’explicarás quina…

    I xato, abants de votar potser que t’hi miris una mica més eh! Que el Tripartit es veia vindre a anys llum. Si volies un Govern de caspa, abrics de bisó i gomina haver votat CIU-KKK, tal com ho demanava Pedro J. Ramirez, personatge molt conegut per la seva defensa de Catalunya. 

  8. Jo he votat ERC conscientment perquè tinc la convicció que és el partit que més bé representa els meus interessos. I tornaré a votar ERC pels mateixos motius, idependentment amb qui pacti. Aquests dies també he sentit veus que deien que si ERC feia president a en Mas també reclamarien la devolució del seu vot. I a l’inrevés. Tant als uns com als altres, jo els dic que a mi tan fàstic em feia un president pseudosocialista descafeïnat espanyol, com un regionalista pijo cregut que s’ha venut el país per un estatut de mínims. El camí d’ERC ha de ser anar guanyant terreny per l’esquerra. Ha de ser el partit de referència de l’esquerra catalana independent. De la mateixa manera que CiU ho ha de ser de la dreta catalana independent (tot i que això d’independent no s’acaba d’ajustar a la realitat amb els pactes foscos Mas-ZP). L’anàlisi que diu que ERC el que vol és enfonsar a CiU, s’equivoca de mig a mig. Un pacte CiU-ERC ens portaria a la desaparició d’ERC (recordeu el pacte dels anys 80 entre CiU i ERC que una mica més i fa desaparèixer ERC en favor d’una majoria absoluta de CiU?). En canvi, un pacte d’esquerres amb el PSC-PSOE farà que la part PSOE es vagi emancipant (ja s’ha vist on han anat a parar 2 o 3 dels 5 escons que han perdut: a Ciudadanos; mentres que els altres 2 o 3 han anat a parar a ICV). On ERC ha de treballar més, és en la necessària recollida de vot socialista catalanista que es vulgui desmarcar de Montilles, Corbachos, Bustos i companyia. Aquesta és l’aposta estratègica d’ERC. Aposa per mi encertada, encara que a primer cop d’ull ens faci angúnia veure en Montilla president. Penso que cal pensar en clau de país i de futur amb el cap, i no amb el cor. El cor ens diria que caldria un pacte ERC-CiU. Però el cap, almenys a mi, em diu el contrari. He votat ERC per convicció i hi tornaré tantes vegades com faci falta, sempre i quan es mantingui fidel als seus principis (que en té, encara que el Sr. Duran digui que no) que són ser d’esquerres i catalanistes, catalanistes i d’esquerres.
    A més, en vistes a la històra recent, el paper catalanista de’n Mas i de CiU han estat a l’alçada del Sr. Montilla. L’Estatut del 30S va ser retallat tant per Montilla com per Mas, amb l’agravant que el Sr. Mas ho va fer pressionat per la patronal catalana. On estaven aquí els principis de CiU? Només cal llegir el llibre Les veritats de l’Estatut d’en Sànchez-Llibre (que és diputat de CiU al Congrès!!!!) on ho explica clarament i sense vergonya.

Respon a ROGER Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!