Pensaments vius

Aquell poble aïllat de muntanya tenia en el seu pont l’unic lligam i el mitja per el que l’Estat l’havia sotmès .
El poble havia reclamat a l’Estat durant decennis poguer decidir el que volia ser i com volia viure
i sempre les seves propostes eran ignorades o rebutjades
Ara era imprescindible per sobreviure pogué decidir donç l’Estat engullia com mai tots el fruits del seu treball i nomes els retornava les engrunes 
Tot va canviar aquell dia .

Joves vinguts del poble i del país veí van comença a enderrocar el pont
Bocabadats tot el poble corria per aturar-los pero quan es van assebantar del seu objectiu , s’hi van afeixir.

Es tractava de trencar els lligams d’aquell Estat opressor amb la demolició del pont
Per fi deixarien de somiar i construiran amb les seves mans el seu destí
Van assolí els seus objectiu i s’en adonaren que el seu seny covard havia traït el seu futur durant generacions i que l’unica resposta possible i eficaç al poder opresor i absolutista es enfrontar-se amb l’accio del coratge el sacrifici i l’audaçia

Quan serem capaços de desfer” ponts de sumissio”i avançar per el camí de la llibertad?