Ha estat un dia memorable, emocionant, històric, inoblidable. Els catalans -del nord i del sud, i també de ses Illes- hem donat avui una lliçó de civisme, de fermesa i confiança en els valors de la democràcia, i de respecte. El civisme i la companyonia han estat el to dominant d’una diada que expressa una voluntat legítima i irrenunciable. La via catalana d’avui marcarà un abans i un després en la història dels Països Catalans. Tornem ara de la via catalana amb una il·lusió de llibertat com fa temps que no sentíem. Tornem al País Valencià amb la sensació que encara hi ha esperança, amb la seguretat que algun dia els Països Catalans seran lliures. Primer, Catalunya; després, la resta dels territoris de parla catalana. No hi ha una altra via, no hi ha un altre camí. Mireu, si no, com ens tracten a Madrid. Ni tan sols volen els seus -el PP valencià- quan els demanen un millor finançament, quan els reclamen uns diners que són nostres, de tots els valencians. La solidaritat no s’imposa; és lliure. Només poden ser solidaris els països sense el jou de l’espoli, sense l’esclavatge de la submissió, sense la tirania de la imposició nacional.
Visca Catalunya! Visca el País Valencià! Visca ses Illes! Som-hi! Països Catalans!