Hui comença una nova vaga educativa, en aquesta ocasió d’estudiants, i fins al proper dijous. Tres dies de protesta contra les nefastes polítiques educatives perpetrades pel govern del Partit Popular. En aquest sentit, no hauria d’estranyar ningú que els sindicats d’estudiants convoquen el jovent a una nova vaga perquè, des que va arribar al poder,
Hui m’han publicat un conte al diari digital Morvedre-info: “El príncep desencantat”. Moltíssimes gràcies! Si us ve de gust llegir-lo, ací el teniu: http://www.morvedre.info/el-conte-del-diumenge/el-conte-del-diumenge-el-princep-desencantat-juli-capilla
Frederic Aparisi, Vicent Baydal i Ferran Esquilache: Fer Harca. Històries medievals valencianes, pròleg d’Enric Guinot, Drassana, col·lecció “Odissea”, 1, 2014, 109 pàgs. L’any 2008, i coincidint amb el huité centenari del naixement de Jaume I, va nàixer el grup i el blog Harca, amb els quals uns quants joves medievalistes valencians volien donar notícia de les activitats relacionades amb
Catalunya i País Valencià, a dues velocitats Ara que estem a dos dies de la diada dels valencians, el 9 d’Octubre, i a poc més d’un mes de la celebració, a Catalunya, de la consulta del 9-N, ve a tomb demanar-se pel sentiment identitari que es percep a ambdues bandes del riu Sènia. És evident
De vegades, vaig a la Marina des de la Safor, per motius personals o professionals; gairebé sempre per gust perquè la Marina és una comarca valenciana amb molts atractius. Mar i platja s’hi confabulen en paisatges d’un gran encant i bellesa, on la postmodernitat i els projectes eixelebrats no han pogut apaivagar del tot el
El polifacètic Juli Capilla (València, 1970), bregat en quasi tots els gèneres i disciplines literaris, torna amb un poemari d’alè clàssic, Els mots, i no [buit] (Germania, 2014), que és un dels seus treballs més sòlids. I també ha estat l’editor del darrer volum de la correspondència de Joan Fuster, el de l’anomenada “generació dels
L’últim número de la revista L’Espill és un dels més complets, interessants, densos i oportuns dels darrers anys; i, també, extens: 240 pàgines de lletra menuda i atapeïda, però ben sucosa i útil, per raons diverses. Dos conceptes claus destaquen per sobre d’altres idees de caràcter subaltern: Europa imemòria. O la memòria d’Europa que caldria que tinguérem els que