Per a tots els gustos

La vida és molt complexa. Tot en aquesta vida ho és.

14 d'abril de 2007
General
1 comentari

Telemadrid ha depassat els límits de la decència

Després de tornar de les meves breus vacances a Barcelona durant la Setmana Santa, uns quatre dies, que vaig poder estar desconnectat de la crispació que assola el país, sentint-me a la capital catalana com en la civilització fora de la selva, o el que és el mateix, al segle XXI després d’abandonar l’Edat Mitjana, em trobo amb el tràiler d’un reportatge que Telemadrid emetrà l’endemà per parlar de la presumpta persecució a l’idioma espanyol a Catalunya.

Com suposava del que parlaria, i coneixent la irritant manera de pensar dels seus periodistes des que l’Esperanza Aguirre és la Presidenta de la Comunitat de Madrid, no ho vaig voler veure, però en conèixer la reacció indignadíssima que hi ha hagut a Catalunya, on han pogut veure el "reportatge" a través d’Internet, com van fer al seu dia aquí amb allò d’en Pepe Rubianes, hi penso que Telemadrid ha depassat els límits de la decència.

El reportatge fins i tot podria merèixer una querella criminal i una possible pena de presó per als seus autors, per la qual el missatge que difon és terriblement atentatori contra la dignitat de tot un poble. Em recorda la propaganda nazi contra els jueus, que va acabar tot, com ben bé coneixeu, en l’extermini de sis milions de persones als camps de concentració. Fa que em pregunti a qual planeta viuen els responsables d’aquesta televisió, doncs si diuen això, ¿què pensaran del que no es trobi als barris luxosos i les superluxoses cases on viuen? Segur que hi pensen que Lavapiés és un barri tercermundista, que Vallecas està ple de comunistes, capellans de parròquies inclosos… què sé jo.

No he de donar aquí explicacions detallades de tot el que aquest "reportatge" mostra, ja que de dalt a baix no em vaig creure ni una paraula, però mostra una manera de veure el món absolutament antiquada per part de Telemadrid, mancats d’una mínima visió del món, on tots els que no siguin com ells són llibertins, drogoaddictes, homosexuals i adúlters. Segur que si veuen la pel·lícula hispano-francesa "Una casa de bojos", la Barcelona que surt els semblarà llibertina, i la que mostri en Woody Allen a la seva nova pel·lícula, els semblarà pedant i intel.lectualoide.

No saben de què parlen, i a sobre els va sortir el tret per la culata, ja que aquesta "obra d’art" només va tenir un 6’4% d’audiència mitjana, un pobre balanç. Sort que els treballadors de Telemadrid estan rebel·lant-se davant de la dictadura imposada per l’Esperanza Aguirre i els seus amics en ella, denunciant això davant de la Comissió Europea, on no tindran compassió amb ells quan vegin el que fan. Catalunya és més oberta que els troglodites que van fer el "reportatge" (sempre entre cometes), més moderna i que està el segle XXI fins i tot quan fins i tot estàvem el segle XX.

L’Aguirre fins i tot continua en l’Edat Mitjana. Ja em vaig rebel·lar a la meva manera contra la tendenciositat de Telemadrid demanant en un restaurant que canviessin de canal, i tornaré a fer-ho mentre continuïn amb el mateix. A més, em sentiré superior a ells, i amb tota la raó del món. Per dignitat, és clar, no per supèrbia. Que això ja la tenen ells, no jo.

14/4/2007 21:11 h ANIMUS IOCANDI

Ferreres

15/4/2007 20:40 h ANIMUS IOCANDI

Ferreres

  1. Durants tots aquests anys el PSOE no ha fet res per mostrar la realitat pluriliguïstica de l´estat, ni ha reconegut- ni reconeix- Cataluyna- com a naicó, ni la unitat de la llengua: els socialsites són complicides de la catalanofòbia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!