Per raons personals, tenia descuidat el bloc, i ara torno, després d’un any.
He tingut feina diversa, i una col·laboració setmanal amb un programa de ràdio de Cerdanyola Ràdio sobre Cinema, AUTOCINE, cada dimarts a la nit. També he continuat amb la meva col.laboració amb els Podcasts quinzenals d’EL CINE DE LO QUE YO TE DIGA, amb la mateixa tasca. Els links de tots dos hi son a la dreta de la pàgina.
Però no he perdut gens ni mica el contacte amb la nostra estimada Catalunya. Vaig ser a la manifestació de març passat a la Cibel.les, on vaig veure com a la nostra gent es manifestava pacíficament, mentre en Junqueras i els altres presos polítics, al judici que hi va ser no gaire lluny de casa meva, sofrien els atacs i acusacions d’aqueix partit polític d’opereta que es diu Vox.
I amb unes eleccions anticipades a l’Estat que no desitgem per res. Perquè no és segur si les dretes tindran menys o més escons que ara. Però en Pedro Sánchez, si continua així, acabarà com dins aquell esquetx del Polònia, on ell i en Pablo Iglesias eren els nous Pere Picapedra i Pau Marbre, on el segon el feia fora al final, i en Pedro cridava no pas a la Vilma, sinó al Pablo.
(Les fotos que hi venen amb això, les vaig fer jo, a la manifestació de Cibel.les).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!