El cinema català encara continua viu, tot i que sigui sota mínims, i amb el desinterès de sempre des de Madrid contra allò que no sigui fet per ells.
Però li cal que tingui més gèneres, no només el d’autor, i això que jo soc més de cinema d’autor. I també més ajuts, o que TV3 deixi d’estar asfixiada. Però com TV3 és pública i no pas privada, volen fer-la morir.
Per això, veus com en Dani De La Orden s’esdevé un director comercial amb èxits fets des de refregits, com la que hi estrena aquest cap de setmana. Amb el díptic Barcelona nit de… va mostrar un director amb una certa transgressió, però com ha de menjar, doncs fer-ne vehicles pel lluïment de Leo Harlem i d’altres, amb missatges conservadors dignes de Michael Landon.
Sort que TV3 continua fent sèries, tot i que amb un pressupost cada cop més minvant. Merlí va trencar motlles, tant que fins i tot va ser el mestre i inspirador dels manifestants a Xile contra en Piñera.
Però, ara per ara, continua el cinema català amb pel·lícules modestes i dignes com La Vida Sense la Sara Amat o Els Dies Que Vindran.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!