Per a tots els gustos

La vida és molt complexa. Tot en aquesta vida ho és.

29 de juliol de 2018
0 comentaris

Que no ens prohibeixin el futur

Entro de tant en tant, però segueixo les notícies, sé que almenys, els nostres presos polítics hi son més a prop de casa nostra… i que ja no hi és el Mariano ni la Soraya. Però no n’hi ha gaire, de novetat.

No diré gaire del Govern Sánchez perquè ja ho han dit tot els companys dels blocs a Vilaweb, a més del nostre Director, en Partal.

M’agradaria veure el Valle de los Caídos tancat, que no sigui mai més aquella càmera de l’horror que va fer tant de mal a nosaltres i a la mateixa Espanya, que sigui transformat en un altre indret, o com una mena de museu, com el camp de concentració d’Auschwitz, que no s’ha enderrocat, cosa que sí ha passat amb el Mur de Berlín o el búnquer del Hitler, avui un pàrquing. Ahir vaig ser, per un assumpte personal, a Collado Villalba, i vaig veure de lluny aquell indret, i vaig encreuar els dits índex, com fan els que se’n troben amb vampirs i el Comte Dràcula.

Veig que la nostra TV3, a poc a poc, se’n recupera de la crisi i l’asfíxia que l’han sotmès durant mesos. Semblava que mai més podria fer de noves sèries, va tenir que ficar els del programa Està Passant als estudis de Sant Joan Despí gairebé al lavabo per estalviar costs… Però ja ha encarregat una de nova, la Benvinguts a la Família ha sigut comprada per Netflix, i a poc a poc, ressuscita. Però en Sanchis ha de comprendre que no tot son programets amb cotxes, que això ho va resoldre aquell cineasta iranià amb molt més enginy, i va guanyar l’Os d’Or a Berlín. Vull programes i sèries per recomanar-los als meus amics de tot arreu, que alguns entenen la nostra llengua i han apreciat de valent Merlí o d’altres.

Vaig veure amb indignació l’episodi de Vic, malauradament no pas el darrer, dels atacs i humiliacions contra nosaltres. Hipòcrita va ser l’Inda, tot dient que no hi havia matat ningú el Fitipaldi de cinquena categoria aquell, i per tant, no calia cap sanció. Ell, que dóna lliçons ètiques i morals fins i tot al mateix Déu, va ser l’ésser malèfic que ell mateix condemna sense cap remissió.

I allò de prohibir l’estelada als llocs públics, ja és el súmmum. Si ja hi veiem que la gent reacciona amb enginy, aquest acudit del diari nord-català L’Indépendent va expressar com a podem evitar la prohibició.

Que no ens prohibeixin el futur. Ni tampoc el nostre tarannà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!