TV3 sense diners, un Parlament que continua com pot… I els nostres, a la presó

Després de gairebé dos mesos, atrafegat amb problemes personals, torno a escriure, de tant en tant, dins aquest bloc. I amb preocupació amb el futur de la nostra estimada Catalunya.

La situació de TV3 em preocupa, perquè la nostra TV3 va ser un exemple per a molts de com fer una tele moderna, amb innovació i amb interès arreu. Encara més en saber que TVE sí podrà fer-ne la seva feina sense la pressió de l’IVA, que, ves per on quina barra, no tindrà que donar res, mentre que TV3 ha de sacrificar programes per poder sobreviure.

I no sabem quins programes amb menys costos en podran fer. Me’n recordo quan encara no feia gaires sèries de ficció, i el millor de la seva graella eren les sèries estrangeres doblades a la nostra llengua. Però ara, no n’hi ha d’aquelles sèries carismàtiques que arreplegaven els catalans a la vora de la tele. I els gustos son d’altres.

Per una altra banda, la reconstitució del Parlament, sense poder fer novament en Puigdemont President sense tornar-hi i arriscar-se a ser un nou màrtir. Encara conservem la dignitat, però amb l’enemic instal·lat a casa nostra, que, tot i que va guanyar sense majoria el 21-D, va fent mal a poc a poc, com la cuca que va roent l’interior d’un arbre.

L’únic consol és que el Barça funciona com un rellotge suís dels d’abans, impecable. I amb la seva afició digna i reivindicant allò que els sembla injust, com aquesta nit, esperant tothom que els Jordis, el Quim i sobretot l’Oriol hi tornin a casa seva. Perquè veure l’Urdangarín lliure a tot arreu, i el Rato, fa regirar l’estómac.

Que l’Oriol torni a ser com quan xerrava pacíficament amb els Parejo, o amb qualsevol altre família, la qual no es creu encara que un senyor honrat com l’Oriol sigui on és.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *