Per a tots els gustos

La vida és molt complexa. Tot en aquesta vida ho és.

3 d'octubre de 2017
2 comentaris

Han quedat davant el planeta com la Rússia d’en Putin

He vist tot el que va passar durant aquestes hores a la nostra terra, i he vist amb alegria que el món sencer va veure com es va desenvolupar la Policia i la Guàrdia Civil, es van quedar horroritzats. Ells sempre han estat anys llum per sobre, al contrari que el Govern Rajoy i els seus medievals seguidors.  Vull dir-ne medievals en visió de la vida, encara s’enrabien quan hi veuen que Madame Bovary s’ensenya als nens a Europa dins les classes de Literatura, o s’enrabien encara més quan en Roman Polanski és aclamat pels espectadors europeus sense prejudicis.

L’exhibició lamentable de força a la Chuck Norris, Torrente o Ronald Reagan, els ha deixat com la Rússia d’en Putin, no pas com un país modern que se’n mira per sobre de l’espatlla la resta del planeta amb motius. Els titulars de la Premsa, “Vergonya d’Europa”, “La desfeta de Mariano Rajoy” o aqueix “The pain in Spain” del Washington Post no son gens ni mica elogiosos a l’ego del senyor de la Moncloa.

I, a més, l’Ada Colau ha denunciat que van cometre fins i tot abusos sexuals. Ja coneixem el masclisme del Ministre Zoilo, que nega sempre quan una violència de gènere ha sigut feta per un home.

Ara, Catalunya comença una vaga general amb motius. Veurem què passarà, però en Rajoy ja ha quedat malament davant els seus correligionaris europeus. No pas tocat definitivament, però encara farà que sigui una mica més marginat als plens europeus que no pas ho és des de sempre.

Deso dos acudits gràfics de la Premsa de Bèlgica, que expressen ben clar que a l’estranger no tenen gens la mateixa visió que el gallec de la Moncloa.

(Acudits gràfics publicats a la Premsa de Bèlgica, als diaris flamencs i valons).

  1. Primer de tot, crec que és una neciesa dir que aquells que trobem mal fet allitar-se amb una menor tenim “prejudicis”.

    Respecte a les accions repressores de l’Estat espanyol, crec que n’hem de viure de pitjors (la declaració de l’estat d’excepció, per exemple). Espero equivocar-me, però vist el què vaig veure i viure el diumenge… Seria bo que els polñitics catalans no anessin amb el lliri de la ignorància a la mà, i que aquells dels nostres polítics que volen encendre focs alliberadors, no es sorprenguin de la violencia utilitzada per l’Estat espanyol. No cal haver llegit massa per saber què és España i com ha actuat al llarg de la seva sanguinària historia.

    Respecte al nomenament d’actors i presidents d’altres països [que ben poc pinten aquí], millor nomenar Felipes Gonzalez, Zapateros i Cia., que són qui -des del PSOE- donen suport a la política del PP. I també el paperot de nadar i guardar la roba (jesuïtisme en estat pur) de la progressía española, amb la Sexta i l’Évole al capdavant. I també nomenar a aquesta Europa que s’omple la boca de respecte i passa xiulant i mirant enlaire quan dins de ca seva están estomacant a gent per voler votar. Sort en tindrém, encara, del president Trump!

    Atentament

    1. Amic Riudoms, quan utilitzava la metàfora del llit i l’Edat Mitjana, només era per mostrar-ne que els senyors del Gobierno (ho dic en castellà per diferenciar-los del nostre Govern) son tan antics, que fins i tot els conservadors europeus deuen semblar uns actors porno a la seva banda.
      Podem estar contents de que la Premsa europea i mundial ha vist la cara de debò d’ells, i no pas la que volien oferir-ne, tipus Blancaneus i d’altres contes de fades. Veurem què passarà des d’ara, però Catalunya ha demostrat que vol conservar la seva dignitat, malgrat la campanya fastigosa dels mitjans de Madrid, els quals gairebé no els veig, ja només El Intermedio.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!