Per a tots els gustos

L’aeroport, la turismefòbia, la negativa al referèndum… un estiu complet, que no tenim temps per avorrir-nos, però que sentim que ens fan de tot.

El Govern Rajoy llença pilotes fora amb no reconèixer les seves culpes, ja que ells tenen la gestió directa de l’Aeroport d’El Prat, del caos de gairebé tots els dies amb cues interminables de passatgers, i molts d’ells dient que mai més tornaran a Barcelona, una taca contra el prestigi de la nostra ciutat.

L’actitud equivocada d’Arran amb els turistes, que han rebut la condemna fins i tot d’Ada Colau, la que deien que donava suport incondicional a les seves protestes. Només van aconseguir ells que el tema de la turismefòbia sigui tema continu dins les tertúlies de programes televisius matinals, sobretaula i vespres. I en sentit negatiu.

També la negativa a fer-ne un referèndum a Catalunya, cosa que no s’ho creuen a d’altres països. Abans no s’atrevien a dir res, per no fer enrabiar els presumptament perillosos membres del Govern Rajoy quan s’enrabien, però ara sí s’atreveixen a dir allò que pensen, sense pensar gens en si això que diguin perjudicarà els seus interessos a Espanya o un possible boicot als seus productes.

Jo, faig molts anys que em desplaço amb el tren, només vaig anar en avió una vegada en més de tres dècades (l’any 2003, quan el meu viatge a Paris). Però comprenc l’angúnia d’ésser hores i hores enmig d’aquelles cues, i a sobre, amb amenaces de vagues d’empleats i vigilants. Algú va esmentar que aquestes coses, curiosament alhora a Catalunya, els recorda a allò que va patir en Salvador Allende, President de Xile, abans del cop d’Estat de Pinochet: vagues de camioners, de miners i de mitjans importants del país, que cercaven esborrar el seu prestigi i justificar el seu derrocament. Però el cinisme d’en Rajoy ha arribat en acusar la Generalitat del caos de l’aeroport, quan el Govern català no té cap competència sobre ell, només de mediació, i a sobre, no se l’ha escotat gens ni mica.

El turisme a Barcelona ja està descontrolat des de fa anys, i aquest any, amb la pèrdua de turistes a França, pels atemptats jihadistes i l’amenaça de l’extrema dreta, ara totes dues desaparegudes, el nostre país i Itàlia han rebut molts més turistes que mai. El més curiós és que Venècia es queixa també de la sobreabundància de turistes, però no s’acusa els venecians de xenòfobs, que allò han dit contra Arran o els barcelonins que pateixen la sobreabundància turística. Jo hi resideixo ara dins un barri de Madrid cèntric, al qual hi ha molts turistes, més que mai, encara no hi ha sobreabundància, però es diu que algun dia, la cosa ultrapassarà el seu límit. Jo tinc respecte als turistes, als educats, per descomptat, i quan vaig cap a Barcelona, m’agrada passejar tranquil, i dins les Rambles, és ben difícil, per l’abundància de gent tot el temps, llevat de la matinada. Per passejar-hi tranquils, és més fàcil anar-nos cap els barris populars, lluny del centre de Barcelona, com La Verneda, Penitents o El Clot.

I el referèndum… Els britànics van ser molt intel.ligents, ho van demostrar a tot arreu, i vam veure els actors Sean Connery i Ewan McGregor, dos escocesos famosos, cadascú defensant civilitzadament el seu punt de vista, la independència en Connery i romandre dins el Regne Unit en McGregor… I quan va guanyar el No, els escocesos van acceptar el resultat amb tot d’esportivitat. Aquí, només sembla que els dos punts de vista serien defensats per la Pilar Rahola i l’Albert Boadella, tot i que crec que l’Oriol Junqueras i en Joan Manuel Serrat serien dos bons antagonistes. Ho dic perquè tots dos son més educats que els anteriors.

Però, ara per ara, ningú vol posar-hi remei a aquests greus problemes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!