Estem acabant la Setmana Santa, i continuem amb els aldarulls que venen des d’Espanya, que potser aquests dies d’oració han apaivagat. Jo, que fa anys que vaig deixar d’ésser creient i que ja no segueixo això com abans, no m’ha arribat gens ni mica. L’oració, vull dir.
Però ha sigut un cop més el Polònia que, amb la seva subtilesa, ha sabut mostrar-ne com els polítics espanyols i els seus adul.ladors son ara com son. La paròdia de l’inefable entrevista de Bertín Osborne a José María Aznar dins el seu també inefable programa televisiu, ha sigut genial. Aquelles copes de vi del format d’aquell globus de la pel.lícula El Gran Dictador ja eren prou evidents. I després, el Bertín rient-se ell mateix els seus acudits com un boig, l’Aznar patètic amb el seu masclisme de pel.lícula de Manolo Escobar, els deixava encara pitjor. La seqüència final, amb el tanc que s’estavella perquè tots dos estaven beguts, la signatura definitiva.
Potser faig massa generalització, ja que d’altres polítics han tingut una actitud més digna i elegant, però allò que ven més, i encara més a la televisió, és el que vam veure dels dos paios abans esmentats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!