Per a tots els gustos

La vida és molt complexa. Tot en aquesta vida ho és.

4 de març de 2017
0 comentaris

Paròdies de judicis i referèndums

Dijous passat, el Polònia va fer un esquetx amb els judicis contra els polítics catalans que van fer la consulta del 9-N, i ho van comparar amb les condemnes ridícules que van tenir gent com l’Urdangarín. Tot dins una plataforma fictícia que es diu Juezflix, i la sentència contra en Francesc Homs va entrar dins la paròdia de l’errada als Òscars, quan l’indultat era el cunyat del Rei.

I després, un altre esquetx amb el Tribunal Constitucional, els membres del qual esdevenien un espectacle de Dagoll Dagom com a Mar i Cel, que semblaven pirates disposats a salpar cap a Catalunya.  I l’edifici del TC era això, com el vaixell pirata de les pel.lícules de Burt Lancaster, amb dues vel.les que porten el vaixell-edifici on vol el vent. L’improvisat vaixell salpa, amb els vents a favor. El President del TC, doncs el capità del vaixell, molt pinxo i encantat d’haver-se conegut. És a dir, semblava un d’aquells homes superiors dels qual en parlava l’Emilio Butragueño quan feia d’afalagaments al Florentino Pérez. Però una cosa sobtadament inesperada els impedeix entrar-hi: els peatges de les autopistes catalanes.

Potser no faran cas, a Madrid, d’això. Només aconseguiran un esment al programa Al Rojo Vivo, on se’n riuen de valent amb les paròdies del Polònia (encara me’n recordo amb l’Ignacio González, fent-se un tip de riure amb l’esquetx de l’Esperanza Aguirre i el seu cotxe al taller, tot fent paròdia d’aquella cançó de Grease, on l’Espe era la nova versió del Travolta).

Mentrestant, i no pas a Portofino, sinó a la Gran Bretanya, Escòcia pot tenir un nou referèndum per decidir el seu futur, per començar, continuar dins la Unió Europea, i després esdevenir un nou país independent. I el Govern de Theresa May no s’hi pot negar com fa el d’en Mariano Rajoy. Una mostra de que a l’estranger, les coses es fan d’una altra manera.

No és com vaig llegir dins una novel.la policíaca ambientada a la Barcelona de l’any 1952, “Don de lenguas”, de Rosa Ribas i Sabine Hoffman, on la protagonista, una periodista catalana de La Vanguardia, per ajudar a esclarir-ne un assassinat, recordava allò que va dir en Raymond Chandler, el gran escriptor de novel.la negra: quan l’assassí es passa de llest i quan els policies pensen en un assassinat fet dos minuts abans, és més fàcil agafar el culpable. Però els policies, que per descomptat no eren catalans, van menysprear aquesta frase amb tics de superioritat, i un d’ells va dir a la periodista: “Señorita, no lea usted a tanto extranjero. Estamos en España”. Si la frase hagués sigut d’un espanyol tipus José María Pemán, la beneirien com si hagués sigut dita per en Jesús als seus deixebles.

Bé, potser és la única cosa que podem fer per criticar o lluitar contra els que volen fer una Justícia a la seva mida. Perquè els que van donar una condemna ridícula al cunyat del Rei, i a la seva germana una multeta, que a sobre, ja l’havia pagat en tornar tots els diners d’impostos no pagats, a més de deixar gairebé en llibertat al Rato i al Blesa, perquè la seva conducta és “ejemplar”, no poden donar-ne lliçons morals, i encara menys religioses.

I per cert, ara que hi ha l’afer de l’autobús d’Hazte Oír, que ara és una roulotte (ben aviat serà un SEAT 600), han dit que desobeiran l’ordre judicial contra ells, i aixecaran querelles per tot arreu contra els que fan crítiques a ells. Me’n recorda als del Govern català, que també volen desobeir, tot i que els del Govern lluiten per coses nobles, no pas per idees fanàtiques i de l’Edat Mitjana, més dignes d’El nom de la rosa, com els d’Hazte Oír, que fa anys van demanar el boicot als còmics de Mortadel.lo i Filemó perquè parodiaven un monestir i els seus monjos. Comparat amb Charlie Hebdo i El Jueves, la paròdia d’Ibáñez era més aviat Sor Citroën.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!