Per a tots els gustos

La vida és molt complexa. Tot en aquesta vida ho és.

29 de gener de 2017
0 comentaris

En Trump ha començat el seu xou, i el patim a tot arreu

En Donald Trump ha començat el seu xou. I ha arrasat com un elefant dins una fàbrica de nitroglicerina.

Mentre, aquí som amb les nostres il.lusions per aconseguir un millor futur per a la nostra estimada Catalunya. Potser tenim sort de que el personatge no sap on hi som, i així ens deixa tranquils… ara per ara.

Però he llegit que Califòrnia, la qual no aguanta el personatge, ha aconseguit l’autorització per intentar assolir un referèndum d’independència. Amb el personatge, potser és el millor antídot, ja que l’insecticida només serveix als anuncis, com aquells de dibuixos animats de la marca Bloom, “que las mata bien muertas”.

Mèxic ha reaccionat contra la pretensió del personatge de fer un mur entre tots dos països. El seu President, tard i malament, gairebé amb la boca petita, com el Govern espanyol quan ha vist l’espanyol fora de la web de la Casa Blanca. Però el poble mexicà ha reaccionat millor, i prepara el seu futur sense menjar o coses dels EUA mentre el personatge sigui governant. I ha reaccionat sense la visceral.litat típica d’ells, sense amenaçar amb morts i tot això. Només amb fixar-se en els seus propis productes naturals.

Hi ha quins aplaudeixen els mètodes gens educats dels assessors del personatge, l’he llegit a Internet. Com la nova Ambaixadora a l’ONU, que amenaça als països que no siguin “prietas las filas” al seu costat, després de que ells, i només ells, diguin quines coses els semblen antiquades dins l’ONU. O l’assessor Steve Bannon, del qual la dona se’n va divorciar quan s’hi negava a veure les seves filles dins el mateix col.legi que alumnes jueus. I això que el gendre del seu amo és jueu. Quin estrany que el gendre no hi hagi exigit que un assessor així, que s’odia els de la seva raça a mort, sigui amb ell.

Mentrestant, la Rússia d’en Putin que el personatge s’adora amb una devoció gairebé de processó de Setmana Santa, aprova una Llei on la violència de gènere o familiar no serà penalitzada. Dins un país, Rússia, amb 14.000 assassinats de gènere anuals (supera de llarg els morts per assassinats anuals als EUA), això fa un pas més perquè el país continuï la seva cursa sense aturadors cap a l’Edat de Pedra. Una Llei que, potser, el personatge, els seus assessors i el seu Vicepresident (el qual, com a Governador d’Indiana, va intentar fer que els gais i lesbianes foren marginats fins i tot de comprar pa), hi veuran com una Llei exemplar, que evitarà això que els governants russos han dit “la destrucció de la Família”.

Família? Si la Família russa és això, que es destrueixi. Per això, quan em parlen de la Família, se m’acut al cap la música d’El Padrí, l’exemple més clar de la Família que ens volen imposar. O pel.lícules com la danesa Celebració, on un dels fills sabotejava la festa d’aniversari del pare explicant a tothom, com si fos una anècdota divertida, com el pare va abusar d’ell i la seva germana quan era petit.

A l’Estat espanyol, encara no ha començat el personatge a fer estralls. Només tinc por, ara per ara, dels estralls que podrà fer a Holanda, França i Gran Bretanya. Pels líders ultres amb bones perspectives de vot, i perquè Gran Bretanya, nostàlgica d’un passat imperial que ja no hi tornarà mai més, es creu que esdevenint vassalla dels EUA, tornarà a ser algú important i poderós per si mateix.

Donald Trump apoyado por mujeres en un mitin

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!