Per a tots els gustos

NOTA: Aquest article ho vaig escriure fa tres setmanes, quan vaig anar al programa La Sexta Noche (La Sexta) com a públic, i vaig veure personalment l’enèsim enfrontament entre Pablo Iglesias i Eduardo Inda.

Després de dos mesos de no anar jo com a públic al programa de La Sexta Noche, hi vaig tornar, i vaig poder veure que el professor universitari ficat a polític d’èxit Pablo Iglesias continua sent atacat pels periodistes conservadors, fins i tot per polítics d’esquerres, cosa que s’ha vist clarament des del seu inesperat èxit a les eleccions europees amb el seu nou partit polític Podem.

No hi entraré pas en si les intencions d’Iglesias com a polític de nou estil són honestes o no, en voldria pensar que sí, encara que veurem si és capaç d’aguantar les temptacions del poder, que pot corrompre al més honest del món o decebre a qui més il·lusió té. Però l’altre dia vaig poder veure que els atacs contra ell van arribar fins al punt més grotesc, sobretot del periodista d’El Mundo Eduardo Inda, obsessionat amb què Iglesias digués la frase “Els d’ETA són uns assassins”, com si fos una lletania. Diverses vegades va repetir aquesta frase, que el públic va estar a punt de escridassar-lo, però el coordinador del programa va demanar que no ho fessin.

És que això d’Inda resulta ja patològic, que quan va destapar l’escàndol Bárcenas tenia la simpatia del públic, però el seu afany de protagonisme juntament al seu perenne somriure cínic de superioritat, li va fent cada cop més antipàtic, i acaba fent bo al Paco Marhuenda, amb el qual confessa Iglesias portar-se molt millor. L’últim programa de La Sexta Noche va tenir Iglesias en dues fases, primer a l’entrevista que es fa dins un racó del plató i després en les butaques per als contertulians dels debats, on Iglesias va començar així, com a contertulià abans que les seves obligacions polítiques actuals no li deixessin temps. Quan això d’Inda, vaig pensar que els seus atacs serien més eficaços amb un pèndol a la mà per hipnotitzar a Iglesias i dir-li amb la veu monòtona dels hipnotitzadors: “Repeteix amb miiiii… L’EEEETAAAA soooon uuuuuns assaaassiiiins”.

Qualsevol cosa en comptes d’aquell disc ratllat de la frase-lletania. Iglesiass, com sempre, contestava a cada atac amb una veu ferma però respectuosa alhora, que mai no intimida el seu adversari, ben al contrari que fa l’Inda. I com vaig dir abans, Marhuenda va aparèixer davant meu per primer cop com algú entranyable, ja que no va entrar gens dins el joc d’Inda en cap moment, i ja sabem que Marhuenda només s’emprenya si l’ataquen, i aleshores hi deixa anar la seva famosa frase “Quina barbaritat!” i amenaça amb aixecar-se i marxar, com la Belén Esteban del Periodisme.

El programa va fer un examen en profunditat de tot el referent a Iglesias i Podem: programa polític encara no definit del tot, la seva proposta de limitar els sous a tots els espanyols, fins i tot els de futbolistes milionaris com a Messi i Cristiano Ronaldo, i fins i tot la polèmica del seu recent viatge cap a Bolívia, Equador i Uruguai. Va dir Iglesias que hi ha preparada per la seva banda una querella per difamació i calúmnies contra Inda, encara no presentada oficialment, la qual cosa anima amb molt de plaer el periodista, i que potser sigui a final de mes.

No és per menys, ja que Inda es creu el rei del mambo o el millor periodista de tot arreu, ja va demostrar la seva prepotència quan va ser director del diari esportiu “Marca”, amb el seu madridisme fanàtic demostrat una vegada i una altra, atacant contínuament Messi o Guardiola, lamentant que el seu adorat Mourinho mai no aconseguís l’afecte del públic i per això hagués de tornar-se cap Anglaterra. Iglesias encara està molt verd com a polític, però hi creu fermament en el que diu i fins i tot va demostrar més categoria en pensar d’allò del procés sobiranista a Catalunya, fent com el Papa Francesc en dir que qui és ell per jutjar els catalans, encara que no s’hagi posicionat del tot, en aquest tema.

Després de sentir en aquest mateix programa i en tants d’altres atacs contra Catalunya, sobretot d’Inda que fins i tot exigiria el tancament immediat de TV3 (no pas pel seu presumpte suport al sobiranisme, sinó per algun programa d’humor que atacava el Reial Madrid, com si TV3 fossin els guinyols de Canal + França), ja era hora de sentir a algú dir alguna cosa més moderada sobre aquest tema.

Després, quan Iglesias va marxar-se i va arribar-hi com a contertuliana la Tania Sánchez, la seva parella i política d’Esquerra Unida, li recorden a ella que ell hi havia dit que seria difícil fer coalicions amb IU, al que ella, molesta, va respondre defensant la dignitat i honestedat d’IU. Vaig arribar jo a pensar que aquesta nit hi hauria brega domèstica entre en Pablo i la Tania en arribar cap a casa, espero que no, però això seria l’anècdota d’aquella nit. Tots els polítics tenen molta por de possibles competidors o partits que tinguin més vots que ells, però el més curiós és veure periodistes que diuen que no depenen de ningú perdre el cap per alguns polítics, i llavors s’esdevenen els seus portaveus involuntaris d’ells o els seus aduladors.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!