Per a tots els gustos

Vaig passar una setmana a Barcelona, jo soc d’allà, però hi resideixo a una altra ciutat. Aquests darrers dies vaig sentir per la ràdio i la Premsa que els veïns de la Barceloneta protesten per un problema que pateixen des de fa anys, el “turisme de borratxera”, que segons ell degrada el barri i el fa gairebé inhabitable.

Jo vaig passar per la Barceloneta i he vist que en l’estiu, el barri sempre és ple de turistes de gom a gom, gràcies a les platges que hi ha a prop, que van des del port de la ciutat fins el límit amb Sant Adrià del Besòs, per la zona del Fòrum.

I les protestes son, a més dels sorolls que molts turistes gens educats fan a la nit, contra els pisos il.legals que es lloguen a turistes, i a la Barceloneta n’hi ha molts. Això ho trobo lògic. Però he sentit algunes opinions que portaven per la banda equivocada aquestes reivindicacions. I era que alguns demanen que sigui limitat el nombre de turistes que poden entrar-hi a Barcelona, perquè així, diuen, es podrà solucionar la saturació turística de la ciutat.

No em va agradar gens ni mica, aquesta idea. Em recordava tot seguit a la pretensió de l’extrema dreta suïssa de voler limitar el nombre de treballadors estrangers al país. No es pot limitar el nombre de turistes estrangers que hi vinguin, això no ho fa cap ciutat del planeta. Seria un cop dur al prestigi de Barcelona, que sempre ha sigut una ciutat oberta i acollidora. El que cal fer-se per solucionar aquest problema és promocionar el turisme de qualitat, de gent honesta que sap divertir-se sense fer soroll, ni fer nosa a la gent que hi dorm, ni tampoc barallar-se amb la gent, local o no.

He sentit que els turistes no hi aniran a les manifestacions que els veïns fan. No els podem reprotxar res, la gran majoria d’ells no seran dels que busquen brega o molesten la gent (també ells volen dormir sense sorolls). A més a més, la Barceloneta és plena d’establiments sempre plens de gent, no sé si només per turistes o no, però els que som barcelonins també hi anem per dinar o sopar, com els més de vint restaurants que hi ha al Passeig de Joan de Borbó, tots plegats l’un al costat de l’altre.

El problema de la Barceloneta és potser el que té tot Barcelona des de fa molts anys, que els anteriors alcaldes, amb l’aparador immillorable de les Olimpíades del 1992, van voler aprofitar l’atractiu turístic de Barcelona amb la ciutat més bonica que mai gràcies a les reformes per aquell esdeveniment, que la van convertir en una mena de parc temàtic. I amb les guerres als països africans i de l’Orient Mitjà, que abans hi tenien turisme a dojo, s’han vingut gairebé tots a casa nostra. No vull ni sentir parlar-ne de limitar el nombre de turistes. Gràcies a ells, molts negocis modestos de la ciutat funcionen, que no només es pot viure amb les compres d’articles que fa la gent del barri, la majoria gent pobra que només pot comprar-hi d’articles barats o rebaixats de preu. Tenim que saber fer com fan les altres grans ciutats amb turisme alt, com a París, una ciutat preciosa que vaig visitar l’any 2003 i de la qual encara me’n recordo de valent. París no ha perdut gens del seu tarannà, i els francesos se n’ocupen. I els turistes estrangers l’accepten.

Barcelona té que fer el mateix, no perdre el seu tarannà. I encara menys si té que fer allò que demanen des de Madrid, que allà es creuen que Barcelona deu ser una sucursal de la Castellana o de Lavapiés, fins i tot el sentit de l’humor ells en voldrien que fóra el mateix. I tornant a la Barceloneta, també li cal una reforma urbanística, ja que mentre el Born, el Casc Antic o el Raval han canviat molt, la Barceloneta encara té un cert endarreriment en els seus carrers o cases, i que sembla que només l’Ajuntament ha reformat les platges (que abans no hi havia) i el passeig marítim. O que els diners públics es reserven per a barris més importants. Llàstima que això passa en qualsevol gran ciutat. Jo soc, com a turista, tranquil, discret, sé divertir-me sense fer nosa quan algú descansa i no busco brega amb ningú. Així he sigut quan vaig visitar París, Perpinyà, Oviedo, etcètera. I deixava les habitacions netes. Jo, modèstia apart, seria la mena de turista que els de la Barceloneta cerquen. I no vull treure el pis a ningú. Prefereixo comprar-me un o anar cap a un hotel.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!