Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

23 de març de 2020
0 comentaris

Xina: coronavirus i expansionisme

El règim comunista malda per eludir la seva responsabilitat en l’origen i l’ocultació de la pandèmia a base de difondre teories de la conspiració que l’exoneren (com explica Daniel Pipes) i que tenen acollida acrítica entre nosaltres (veure aqueix pamflet de LLibertat.cat).

Pels amics i parents coreans m’arriba com la Xina està intentant fer veure que ha aturat totalment la Covid-19 i que només augmenten els casos dels ciutadans retornats infectats en altres països. No hi ha manera de contrastar-ho atesa la censura informativa que caracteritza la República Popular Xina des de la seva fundació, esdevinguda ara la tecno-dictadura més perfeccionada del món. El contrast amb la manera que Corea del Sud ha aturat l’expansió del coronavirus és manifest: amb seguiment digital de tots els afectats, transparència informativa i col·laboració ciutadana.

La reacció xinesa per espolsar-se la responsabilitat de l’origen de la pandèmia (pendent encara de saber-ne les causes reals) és una campanya global de desinformació (veure article de Valérie Niquet a Le Figaro de fa quatre dies) presentant-se com un model d’eficàcia en contraposició a les societats obertes occidentals, afavorint-hi les tendències autoritàries. Com escrivia el proppassat 16 Olivier Babeau a Le Figaro el repte és : “Techno-dictature chinoise ou démocratie libérale occidentale, la guerre des modèles”.

La crisi del coronavirus impacta en conflictes multidimensionals en curs (la batalla pel preu del petroli entre Aràbia i Rússia n’és un dels mes rellevants), sobretot en la pugna que sostenen Xina i els Estats Units per l’hegemonia mundial, com analitzava fa un mes Emil Avdaliani: “How to Save the failing World Order ?”, als Perspectives Papers, número 1.452, del BESA Center.

Post Scriptum, 26 de març del 2020.

André Grjebine, analista especialitzat en relacions internacionals, publica avui a Le Figaro un article alertant dels perills de la dependènca europea respecte de l’economia xinesa: “Même en dehors de cette crise, la Chine pourrait menacer la sécurité de nos aprovisionements“.

Post Scriptum, 1 d’abril del 2020.

Segons publica aqueix vespre Bloomberg un informe de la intel·ligència dels EUA conclou que les dades que ofereix el règim comunista xinès sobre el cornavirus estan deliberadament distorsionades a la baixa per presentar una imatge davant el món de sistema sanitari i polític eficaç: “Chine concealed Extent of Virus Outbreak, US Intelligence Says”.

En el mateix sentit s’expressen tres especialistes francesos sobre el règim xinès que publiquen un article a Le Figaro on citant fonts no governamentals afirmen que el nombre real de morts a la Xina ha estat de 97.000: “Covid-19: qui osera demander des comptes au régime chinois?”.

Per contra, em sento decebut pel tractament informatiu que la redacció de Vilaweb fa envers les responsabilitats del règim comunista en l’ocultació de l’origen i desenvolupament de la pandèmia, edulcorant-lo i afegint-hi per compensar una crítica a l’actitud dels EUA, antiamericanisme obliga: “Ens podem crure les xifres de la Xina sobre la Covid-19?”.

Post Scriptum, 13 d’abril del 2020.

Emil Avdaliani publica avui als Perspectives Papers número 1.527 del BESA Center aqueix report sobre les repercussions geopolítiques i econòmiques que està tenint per la Xina la crisi del Coronavirus: “What Coronavirus Could Mean for China”. Així mateix Vilaweb publica avui un article titulat “La Xina tem una fam multitudinària per la caiguda del comerç“.

Post Scriptum, 16 d’abril del 2020.

La politòloga francesa especialitzada en la Xina contemporània Marie Holzman publica avui un punyent article a Le Figaro arran del toc d’atenció del govern francès a l’ambaixador de la RPX a París amb motiu d’un comunicat de contingut supremacista lloant l’eficàcia del sistema comunista xinès front al coronavirus: “L’arrogance de la diplomatie chinoise trahit-elle les ambitions démesurées de Xi Jinping ?”. En el mateix sentit s’expressen els politòlegs Édouard Husson, Emmanuel Lincot i Barthélémy Courmont en aqueixa entrevista a Atlantico: “Et la Chine dévoila son ambition de dominer le monde: cette guerre (froide) de civilisations qui pourrait nous attendre“.

Post Scriptum, 17 d’abril del 2020.

Reprodueixo un apunt breu en versió francesa (del blog Mabatim) aparegut originàriament al portal Israel Defense fa cinc dies i que parla per si sol: “Arrestation de suspects d’espionnage chinois aux États Unis“:

Le chef du département de biologie de l’Université de Harvard, le Dr Charles Lieber, 61 ans, est considéré comme une sommité mondiale en biologie. De 2012 à 2017, le Dr Lieber a séjourné à l’Institut biologique de Chine et y a créé des laboratoires de recherche.

Fin janvier de cette année, le département américain de la Justice a annoncé, que le Chef de recherches en biologie et en chimie de l’université de Harvard, ainsi que deux universitaires chinois, étaient accusés d’espionnage au profit de la Chine. Deux chercheurs chinois de l’Institut biologique de la ville de Wuhan, l’un lieutenant-colonel et l’autre major de l’armée chinoise, étaient chercheurs en biologie fondamentale. Ils n’ont pas satisfait à l’obligation légale, de signaler aux autorités américaines, qu’ils étaient toujours en service actif, dans l’armée chinoise.

L’un de ces chercheurs a réussi à s’échapper et est rentré en Chine. L’autre, par contre, a été arrêté, in extremis, début décembre 2019 à l’aéroport international de Boston, au moment, où il montait dans un avion en partance pour la Chine. Dans ses bagages, les douaniers américains ont trouvé 21 flacons de matériel biologique. C’était le produit d’expériences menées, dans le laboratoire de l’université d’Harvard.

Le chef du Département de biologie de l’Université de Harvard, Charles Lieber, considéré comme une sommité mondiale dans son domaine, a reçu de nombreuses subventions de l’American National Institutes of Health (NIH) et du Département de la Défense. Charles Lieber s’occupait probablement des projets de recherche, liés à la guerre biologique. Parallèlement à sa charge universitaire d’Harvard, Dr Lieber a perçu des subventions de recherche du Wuhan City Biological Institute en Chine, où il est considéré comme un scientifique d’importance stratégique. Curieusement, ce scientifique a omis, comme la loi l’y oblige, de déclarer les sommes reçues de ses activités en Chine aux autorités américaines. De plus, entre 2012 et 2017, le Dr Lieber a installé des laboratoires de recherche à l’Institut biologique en Chine.

Dans les médias des États-Unis, sont apparues des accusations contre le Dr Lieber, qui aurait aidé les Chinois, dans leurs recherches sur la guerre biologique et notamment dans des recherches sur le virus corona. En effet, de 2012 à 2017 à l’Institut biologique de Wuhan, le virus corona aurait été amélioré, selon un processus d’ingénierie, basé sur un composant d’ADN, présent chez les chauves-souris.

Cette affaire jette un nouvel éclairage sur l’espionnage industriel et académique de la Chine, dans le monde occidental. La Chine déploie des efforts multiples et agressifs pour collecter des informations, dans presque tous les domaines : technologiques, économiques, l’intelligence artificielle, la chimie des matériaux, l’aviation, la propulsion, et bien plus encore.

Les efforts d’espionnage industriel et universitaire chinois sont repartis sur plusieurs initiatives. Des délégations d’étudiants chinois, viennent étudier et faire des recherches dans des universités les plus prestigieuses. Ces étudiants, souvent brillants, accèdent à des bases de données scientifiques, les plus protégées. Par ailleurs, les Chinois débauchent des chercheurs et ingénieurs au top niveau international, les meilleurs dans leur domaine, en leur offrant des salaires mirobolants et des conditions de vie des plus avantageuses.

Les investissements chinois dans les universités et instituts de recherche en Europe et aux Etats-Unis sont colossaux. Le fruit des recherches avec des capitaux chinois appartient contractuellement à la Chine. Le réseau d’instituts « Confucius », prétendument utilisé pour promouvoir et diffuser la culture chinoise dans le monde, est en fait un outil d’espionnage industriel et scientifique chinois.

Les services chinois n’hésitent pas à mener des cyber-attaques contre les instituts de recherche, les industries de défense et la haute technologie occidentale. Ils vont jusqu’à piéger les ordinateurs personnels des chercheurs par l’insertion d’équipements, en jargon d’espionnage appelés « traités ». Ce sont des équipements où a été installé un logiciel pirate, qui transmet le contenu du disque dur, à l’insu de son propriétaire.

Post Scriptum, 19 d’abril del 2020.

Avui Vilaweb entrevista Manel Ollé, professor de la UPF especialitzat en la cultura xinesa contemporània: “A la Xina, la indignació queda latent sota la censura“.

Post Scriptum, 23 de maig del 2020.

Vilaweb informa com la Xina ha aprovat una nova llei de seguertat nacional per intervenir a Hong Kong sense el vist-i-plau del govern local, liquidant-ne així per la via de fet l’autonomia violant els acords internacionals amb el Regne Unit vigents fins al 2047. L’editorial de Le Monde, per contra, en lloc de denunciar el caràcter totalitari del règim comunista xinès opta per presentar la situació de Hong Kong com una derivada de la pugna Xina-EUA.

Post Scriptum, 29 de maig del 2020.

Le Figaro publica avui una informació que demostra com caludiquen les universitats occidentals, en aqueix cas australiana, cedint a les pressions del règim comunista xinès expulsant de la de Queensland un estudiant militant en pro de la independència d’Hong Kong.

Post Scriptum, 7 de juny del 2020.

Linda Lew publica al South China Morning Post aqueix report: “Coronavirus pandemic shows global consequences of China’s local censorship rules“.

Post Scriptum, 5 de gener del 2021.

Ahir, Le Figaro publicava aqueixa reflexió de l’historiador Pierre Rigoulot arran del cas d’una avocada xinesa que va voler anar a Wuhan per esbrinar l’origen de la Covid-19 i ha acabat condemnada a quatre anys de presó per «provocar avalots»: “Enquête sur les origines du Covid: «Mentir est consubstantiel aux régimes communistes».

Post Scriptum, 27 de març del 2021.

Ahir, Le Monde va publicar un extens i documentat report titulat,” Covid-19 : comment la Chine mène une guerre de l’information pour réécrire les origines de la pandémie. Sur les réseaux sociaux ou auprès de l’OMS, la Chine orchestre sa propagande pour écrire un nouveau récit et convaincre le monde que le point de départ de la pandémie se trouve aux Etats-Unis”.

Post Scriptum, 27 de novembre del 2022.

Avui, a Le Figaro: «Xi Jinping, démission!», la colère contre les confinements anti-Covid monte à Shanghai. Des manifestants ont fait preuve d’une rare hostilité envers le président chinois et le PCC ce dimanche à l’aube”.

Post Scriptum, 15 de desembre del 2022.

Abans d’ahir a Le Figaro, Jean-Loup Bonnamy: «Demain, nous risquons de payer cher la naïveté de nos élites vis-à-vis de la Chine».

Post Scriptum, 1 de maig del 2023.
Aaron Sarin, col·laborador del think-tank Persuasion, hi va ublicar abans d’ahir aqueixa anàlisi sobre l’impacte real en vides humanes  causa del coronavirus: “China’s Missing Million. The CCP’s chronic opacity means we will never know the country’s true Covid death toll”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!