Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

15 de juny de 2018
0 comentaris

Xina única al 2049 ?

La República Popular Xina vol celebrar l’any 2049 el centenari de la seva fundació assolint l’objectiu d’esdevenir l’únic estat xinès incorporant Taiwan, assimilant la dissidència d’Hong Kong i reforçant l’ocupació del Tibet i reprimint les altres minories ètniques. I, alhora, arribant a ésser la primera potència mundial desplaçant els EUA d’aqueixa posició en tots els fronts. Ideològicament està bastint un model totalitari sense ideologia real, ja que el comunisme ha deixat de ser una concepció superadora del capitalisme, centrat en el control estatal de l’economia i de la població emprant tècniques digitals innovadores a una escala mai vista fins ara. Es tracta d’un estat-policial de nova generació que està experimentant a gran escala a la regió autònoma del Xinjiang per controlar i reprimir la població uigur per tal d’evitar el creixement de l’islamisme dins del seu territori.

El règim comunista ha bastit amb èxit fins ara un sistema econòmic capitalista contraposat a les societats obertes occidentals a les quals mira d’afeblir políticament i financerament, com en el cas europeu es pot constatar en aqueix report de George Tzogopoulos, “Can Europe Restrain China’s Influence ?”, publicat el 30 d’octubre de l’any passat al Perspectives Paper, número 630, del Begin Sadat Center.

El columnista de Bloomberg, Hald Brands, hi està publicant des del proppassat 10 d’aqueix mes una sèrie d’articles a la potència emergent xinesa començant per aqueix titulat: “China’s Master Plan: a global military threat“. Abans d’ahir proposava als EUA intensificar la presència militar naval arreu del món, propulsar la democràcia especialment al continent asiàtic estrenyent aliances amb els estats que ja ho són, com Corea del Sud, Índia i Japó.

Post Scriptum, 22 de juliol del 2018.

Mordechai Chaziza és l’autor del report “China’s Maritime Silk Road Initiative”, publicat avui al Perspectives Paper número 900, del Begin Sadat Center.

Post Scriptum, 27 de setembre del 2018.

Tanner Greer publicà abans d’ahir a l’edició digital del Foreign Policy aqueix article sobre els preparatius militar de la Xina comunista per envair Taiwan: “Taiwan can Win a War With China“.

Post Scriptum, 7 de juliol del 2019.

Le Figaro va publicar el proppassat 2 d’aqueix mes una documentada infografia on exposa què pot passar quan arribi l’any 2047 en expirar el règim especial d’Hong Kong.

Post Scriptum, 5 d’agost del 2019.

Le Figaro publica avui una entrevista amb l’analista de estratègia Antoine Bondaz arran de l’aprovació recent del Llibre Blanc de la Defensa de la República Popular Xina que prioritza, un cop més, la lluita contra “el separatisme” a Hong Kong, Xinjiang, Tibet i Taiwan.

Post Scriptum, 25 d’octubre del 2021.

L’Express recorda el cinquantè aniversari de la ignominiosa exclusió de Taiwan de les Nacions Unides: “Il y a 50 ans, la Chine supplantait Taïwan à l’ONU. Le 25 octobre 1971, l’Assemblée générale de l’ONU adoptait une résolution admettant la Chine de Mao Zedong au sein des Nations unies excluant ainsi Taïwan de l’institution. Dans la nuit du 25 au 26 octobre 1971, l’Assemblée générale des Nations Unies adopte la résolution 2758 par 76 voix contre 35 et 17 abstentions. Elle stipule “le rétablissement de la République populaire de Chine dans tous ses droits et la reconnaissance des représentants de son gouvernement comme les seuls représentants légitimes de la Chine à l’Organisation des Nations unies, ainsi que l’expulsion immédiate des représentants de Tchang Kaï-chek du siège qu’ils occupent illégalement à l’Organisation des Nations unies et dans tous les organismes qui s’y rattachent”. Présentée par l’Albanie communiste, soutenue par la France, qui avait reconnu la République populaire de Chine dès janvier 1964, cette résolution évince Taïwan de la scène diplomatique internationale au profit de Pékin.

La crònica d’aquella jornada nefasta per Occident assenyala l’eufòria dels estats del “tercer món” per la victòria comunista, la desfeta americana i la decepció dels taiwanesos: “Le monde retiendra qu’à New York, le lundi 25 octobre à 23 h 17, l’Assemblée générale des Nations unies s’est souvenue que Pékin était en Chine. Après ce vote mémorable, Albanais, Algériens, Tanzaniens, Syriens, Cubains, Pakistanais et Indiens, ces derniers pour une fois d’accord, se sont serré la main, ont dansé de joie dans l’hémicycle or et bleu. “Ces gens-là se conduisent comme des Gardes rouges”, laissa tomber le vaincu, M. Chow Shu-kai, ministre des Affaires étrangères de Taïwan (Formose). Peut-être. Mais les “Gardes rouges” célébraient enfin le rétablissement de la logique et de la réalité.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!