Jaume Renyer

Ahir al vespre vaig dissertar a Vigo sobre el catalanisme i l’Estat d’Israel en un acte organitzat per l’Asociación Galega de Amizade con Israel, enllaçant amb la presentació – de fa dos anys- del llibre “Un estado judío y democrático” escrit conjuntament amb Ehud Manor. 

Va presentar l’acte Xoán Bernárdez, historiador emèrit i membre de la Real Academia Gallega i també de l’AGAI des de la seva fundació ara farà sis anys. Entre la quarantena d’assitents a l’acte hi eren Pedro Gómez-Valadés, patriota gallec que fou expulsat del BNG precisament per ser president de l’AGAI, i Jon Iñarritu, diputat al Congrés per Amaiur.
La presència jueva actualment a Galícia és escassa però hi ha un antisemitisme molt arrelat que va des del religiós i franquista a l’antisionisme dit d’esquerres (Beiras, el BNG en bloc i els tardocomunistes d’IU-PCE). Fins i tot un personatge gens procliu al nacionalisme jueu com Ignacio Ramonet (gallec de naixement i director durant molts anys de Le Monde Diplomatique) va críticar l’antisemitisme que campa impunement per la terra gallega. Un mostra la vam tenir ahir mateix quan un parell de brètols van irrompre a l’hotel on es fei l’acte cridant “Viva Palestina Libre” a mode d’ofensa i provocació als presents. Aqueixos valents van fugir cametes ajudeu-me. 

Per la meva part em vaig centrar en fer una panoràmica històrica des dels cinc segles d’intersecció entre catalans i jueus entre els segles X i XV, l’època més gloriosa del nostre passat nacional, fins arribar al segle XX quan els jueus retornen poc a poc a ser presents en terres catalanes després de quatre-cents anys d’absència i oblit (només hi havia vint-i-un jueus censats a Barcelona l’any 1877). Sense ser un especialista en la matèria (Joan Culla, Vicenç Villatoro, Teresa Calders o Manuel Forcano han escrit obres de mèrit sobre els jueus i Catalunya) em vaig comprometre a enviar a l’AGAI un text sobre el catalanisme i Israel en les properes setmanes. Bàsicament, centrat en el filosionisme i l’antisionisme presents a la vida política catalana contemporània, una controvèrsia que projecta el xoc entre totalitarisme i llibertat al si del nostre poble.

Vaig avançar com la banalització dels nazisme és emprada pels integristes espanyols que miren d’invertir la realitat (com fan tots els totalitarismes) entre dominant i dominat, presentant els castellanoparlants com víctimes del catalanisme equiparant-los als jueus a l’Alemanya nazi. Francisco Vázquez ha afegit el seu nom a la llista de propagadors d’aqueixa impostura perversa darrera de Marcelino Iglesias, José Bono o Pedro J. Ramírez, entre d’altres. La mateixa manipulació perversa del nazisme és a càrrec dels antisionistes nostrats que projecten els seus propòsits destructius envers el poble d’Israel acusant-lo de cometre genocidi amb els palestins i ésser un estat racista al mateix nivell de l’Alemanya nazi. En ambdós casos hi ha ignorància culpable del que va ser realment l’holocaust i un desig criminal propi del totalitarisme que projecten contra el poble català, els primers, i jueu els segons.  

Post Scriptum, 20 de desembre del 2012.

Aqueixes són les paraules introductòries que pronuncià Xoán Bernárdez:

“Boas tardes, Quero en primeiro lugar dicir que é para min toda unha honra presentar a un conferenciante da talla de Jaume Renyer i Alimbau.

Mais antes de o facer direivos que, o mesmo que na Biblia, todo ten unha Xénese, un principio, e que éste parece atoparse no Libro “L’exemple dels jueus. El catalanisme d’esquerres i la seva visió del poble jueu i del conflicte a Palestina (1928-1936)”. Esta obra, que inicialmente fora nada máis que unha investigación universitaria, converteuse axiña nunha Tese de Doutoramento, e rematou por ser publicada o pasado 16 de xullo polo seu autor Joan Pérez i Ventanyol. Coma presentadora da mesma actuaron a profesora Tessa Calders e o Historiador Joan B. Culla, que, ao mesmo tempo, fora o director da investigación.

Tamén fora responsable do bo remate desta labor, Esperança Valls. Neste libro procurábase respostar á pregunta de qué fixera o catalanismo de esquerda acerca da cuestión xudía, ao longo da Segunda República, o que deu lugar ao achado de importantes opinións, así coma de novas, de reportaxes e de entrevistas sobre canto cos xudeus se relacionaba. Quizais debidos á tradicional visión europeísta que sempre tivo o nacionalismo catalá. ao interese historico que dende comezos do XX houbera en Catalunya acerca dos xudeus cataláns.

Influiu, asimesmo, a presenza de moitos cataláns visitando Terra Santa. Por exemplo, en 1928 o relixioso Pere Voltas i Montserrat, publicou “El Sionisme”, unha obra que trataba a cuestión nacional hebrea recollendo un percorrido exhaustivo pola mesma. As persecuións en Europa promoveron tamén inmigracións xudeas a Catalunya. o antisemitismo de entreguerras fixo, asimesmo, que diversos autores cataláns xerasen unha forte correnta de opinión arredor do feito os disturbios entre as comunidades hebrea e árabe a partir de 1928. Palestina era un mandato do Imperio Británico dende finais da 1ª Guerra Mundial, converteron o conflicto nun tema tan mediático case que como o de hoxe en día, o que conlevou a publicación dunha grande diversidade de opinións e reflexións.

Falemos agora de Jaume Renyer i Alimbau. Nado en Vila-seca en 1958, conta agora con 54 frutíferos anos, que paso a sintetizar: militante do Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans(1975-1979, e 1986-1991). Militante de Nacionalistes d’Esquerra(1979-1983). Licenciado en Dereito pola Universitat de Barcelona(1981).   Militante de Esquerra republicana de Catalunya(1991-2009) e membro da súa Executiva ata 1996. Conseller do Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya 2000-2004). Membro da Comissio Mixta de Transferències Estat-Generalitat 2004-2009).

Militante de Reagrupament Independentista(2009-2010) e membro da súa Executiva. Actualmente éo de Solidaritat Catalana per la Independència,e, dende 2010, membro da súa Executiva Nacional. No 2009 foi un dos fundadores e o seu primeiro President, de l’Associació Catalana d’Amics d’Israel, xunto con destacadas persoalidades da vida política catalana. (Convén que lembremos que en Catalunya existe dende hai 35 anos outra entidade semellante, como é a Associació de Relacións Culturals-Catalunya Israel). Asimesmo, en marzo do 2012 Jaume Renuer foi un dos promotores, do Manifesto colectivo desde Catalunya, Euskal-Herria e Galicia do Galeuscat-Israel Pola Pazcontra o Boicot a Israel, do que nesta sala se atopan algúns dos firmantes.  
Entre a súa bibliografía citamos, por orde cronolóxico:
-Catalunya qüestió d’estat(1995)
-L’autodeterminació del poble catalá. Preguntes i respostes(2000).
-Avantprojecte d’estatut nacional de Catalunya(2001).
-L’estat contre els pobles, la globalització i el fenomen nacional a Europa(2002).
-Un estado judio y democrático(2010).
-Anticatalanisme i antisionisme, avui(2011).

Coma remate lembro tres respostas súas moi agudas como éstas. Así, como cando o acusaron de estar a soldo do Sionismo internacional, comentou:
-Xa, Xa;Xa me gustaría a min estalo….
“Existe un sionismo internacional?”
-O que sí existe é un antisionismo internacional.
Ou:
-A situación de Catalunya é de espolio, xa que se veñen investido os termos de dominado e dominamte.

Jaume Renyer vai defender a súa Tese de Doutoramento en Dereito, esperamos que positivamente, dentro de só tres días.”

Post Scriptum, 24 de desembre del 2012.

Manuel Pérez Millos publicà el proppassat 20 d’aqueix mes una ressenya de la meva xerrada al digital israelià en llengua castellana Aurora amb el títol “Una interesante conferència”.

Post Scriptum, 11 de gener del 2013.

Alguna cosa està començant a canviar a Galicia alçant-se cada cop més veus en favor de la causa del poble d’Israel, com aqueix article de Simón Caaveiro: “Israel: décadas á espera da paz”, publicat ahir al digital Compostimes.